Hi ha una creença molt estesa a les redaccions que diu que més d’un 85% de la gent que llegeix diaris, només en llegeix els titulars. L’altre 15%, si se senten interessats, passen a mirar la fotografia, si n’hi ha, o a llegir el lead. No entrarem a valorar el nombre de lectors no directament concernits que arriben fins el final de l’article per no desanimar la concurrència.
El lead és el primer paràgraf de la història que, segons els cànons, ha d’explicar les sis “W” clàssiques del periodisme americà: què, qui, quan, on, com i perquè. El titular és, doncs, al periodisme el que l’eslògan és a la publicitat: un reclam per vendre un producte, en aquest cas, informatiu.
El 85% de lectors d’un diari llegeixen només els titulars
Normalment, un esquer (no confongueu amb un vulgar clickbait) està inclòs al titular. Però també pot consistir en una foto, un peu de foto o un destacat. En qualsevol cas, per molt treballada, honesta, contrastada i veraç que sigui una notícia, cal que disposi d’un bon titular per ser llegida, de la mateixa manera que una bona piulada de Twitter, per ser repiulada, ha de ser curta, directa, actual, enginyosa, sorprenent i, sobretot, intencionada. I, sempre que es pugui, acompanyada d’una bona informació gràfica (foto o vídeo)
Un esquer aconstuma a ser un titular, que ha de ser curt, directe,
actual, enginyós, sorprenent i intencionat
No hi ha cap idea bàsica que no es pugui resumir en 9 o 10 paraules, ni encara menys en els 140 caràcters que permet un tuit, de la mateixa manera que no hi ha informació que no càpiga en un foli o en minut de ràdio o televisió. La resta és literatura, creieu-me, una cosa que pot estar molt bé, però que no depèn tant de l’esquer. És una altra cosa.