Vivim temps de canvis constants i incerts. La variable incertesa i el fet que tot canvia d’un dia per l’altre sembla que s’ha instal·lat de manera permanent en les nostra societat.
El creixement de l’economia catalana és un fet, un 0’8% durant els tres primers mesos de l’any, la mateixa taxa de creixement que el trimestre anterior. I un 3’3 % en termes interanuals, fins i tot superior al conjunt d’Espanya (0’7%) i d’Europa (0,4%).
Se segueixen creant nous llocs de treballs però s’instal·la de forma permanent i preocupant la precarietat laboral en la majoria dels sectors professionals. Hi ha feina, però amb uns sous i unes remuneracions molt baixes. Un fet preocupant tant pel present que vivim com pel futur que ha d’esdevenir. I hi afegim que tenim un sistema de pensions esgotat que ja no garanteix el futur dels actuals contribuents.
Ens hem avesat a viure en una incertesa permanent. La lluita pel present. Únicament ens resta el desig o la il·lusió que el futur de tots serà molt millor. Aquest és el pensament diari del ciutadà normal en una ciutat com Barcelona o d’àmbit metropolità, on la vida sempre és més cara. Com combatre la precarietat, la necessitat d’un salari mínim de ciutat, el problema de l’habitatge, el turisme de masses, etc.
Debats que tornaran a estar present durant els propers mesos. I és que som ja en el que s’anomena la incògnita Barcelona. Es presenta un proper any polític apassionant a la capital catalana. Tot sembla indicar que serà el proper 9 de juny quan la gent haurà de decidir el seu alcalde o alcaldessa per al proper mandat, probablement coincidint amb les eleccions europees i sense descartar una repetició de les catalanes. Per allò que el President Torra titlla de “provisionalitat”.
A Barcelona se li presenta un repte important: mantenir el canvi que va suposar l’arribada d’Ada Colau o, suposadament, elegir entre dos blocs avui totalment oposats, independentistes i unionistes. El conflicte polític que vivim ho seguirà contaminant tot. Les variables a tenir en compte en el futur immediat són diverses i complicades.
Octubre-novembre arriba el judici sobre la causa general del procés català. Eleccions europees i possible repetició de les catalanes coincidint amb les municipals. I uns partits estatals, PP i PSOE, competint amb Ciutadans i Podem per mantenir el bipartidisme clàssic a Espanya, amb un horitzó 2020, any d’eleccions generals a Espanya.
El primer round, 9 de juny de 2019. La incògnita Barcelona està servida. Noms ja no en falten per competir amb Ada Colau, tant des de les estructures tradicionals dels partits com també des de la societat civil de la ciutat. Manel Valls, Jordi Graupera, Alfred Bosch, Neus Munté, Ferran Mascarell… Partits, plataformes i organitzacions vàries de la ciutat ja fa dies que allarguen les sobretaules discutint qui serà o qui pot ocupar aquest càrrec tan preuat a Barcelona.
I davant de la incògnita, siguem positius… almenys ja es parla de Barcelona! Aquesta vegada la ciutat també haurà de debatre, plantejar i aflorar els problemes i els reptes de futur que ens afecten. Més que mai.
Malgrat vivim moments difícils i complicats en la política, a Barcelona avui es busca un bon lideratge públic, una peça bàsica per la gestió del dia a dia i pel futur. La ciutat demana construir un nou projecte, posant en valor el vell i el nou, els èxits assolits i els reptes de futur. En benefici d’un progrés econòmic i social que es redistribueixi per tots.
I, a més, si tot això és capaç de conjugar-se i treballar en col·laboració amb el sector privat i la societat civil barcelonina, doncs molt millor.