Des de l’inici del Decenni de l’Oceà liderat per la UNESCO, l’any 2021, s’han posat en marxa més de 500 projectes a totes les regions del món per millorar el coneixement i la protecció de l’oceà. Reunida la comunitat internacional a Barcelona, Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, va acollir amb satisfacció aquests importants esforços i va demanar que aquesta dinàmica continuï.
Del 10 al 12 d’abril, la UNESCO i Espanya acullen la Conferència del Decenni de l’Oceà 2024 a Barcelona, una de les trobades més grans de la comunitat oceànica mundial d’aquest any. S’espera que més de 1.500 participants –caps d’Estat i de govern, experts, ONG i socis del sector privat– facin un balanç del progrés de la Dècada de les Nacions Unides per a les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030) liderada per la UNESCO, i anuncien nous iniciatives.
“Des del 2021 s’ha aconseguit molt d’acord amb els nostres tres pilars: entendre, educar, protegir. S’estan implementant més de 500 projectes en uns 60 països i s’han mobilitzat més de mil milions de dòlars. Però encara queda molt per fer. Hem de seguir invertint en ciència, seguir educant, alertant, conscienciant. La màxima mobilització és la nostra única alternativa per salvar l’oceà”, va afirmar Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, en el seu discurs d’obertura.
La conferència contribuirà a definir el full de ruta oceànic internacional per als cinc anys vinents. Cobreix tota la gamma dels Reptes del Decenni de l’Oceà, incloent-hi qüestions crítiques, com ara el clima i la biodiversitat marina, els perills naturals, la contaminació i l’alimentació i la nutrició blaves sostenibles. També pretén crear una nova base per enfortir la gestió sostenible de l’oceà, impulsar la innovació basada en la ciència i fer créixer l’economia blava, de global a local, sense deixar ningú enrere.
“Ciutats amb l’Oceà”: una nova iniciativa per mobilitzar ciutats i ports costaners
En la conferència, la UNESCO i 13 ciutats[1] van anunciar la creació de la plataforma “Ciutats amb l’Oceà”, una nova aliança entre l’Organització i les ciutats i els ports costaners, que complementa el treball ja en marxa entre la UNESCO i els seus 194 Estats Membres.
Amb el 75% de les megaciutats d’arreu del món situades al llarg de la costa, la seva població es troba entre les més afectades pels perills oceànics naturals i humans, inclosos els tsunamis, la contaminació oceànica i els efectes de la interrupció climàtica, però també són els primers responsables i la millor posició per implementar decisions en l’àmbit local per fer front a aquests problemes.
La UNESCO donarà suport a aquestes ciutats desenvolupant programes adequats a les seves necessitats, com ara la millora del Programa de Preparació per als tsunamis de la UNESCO, la formació dels planificadors urbans per anticipar els riscos d’erosió costanera o la recollida de dades científiques essencials per a eines desenvolupades per la UNESCO com el Sistema Global d’Observació de l’Oceà.
Un primer simposi internacional de ciutats costaneres reunirà aquesta xarxa a Qingdao, una de les ciutats costaneres més grans de la Xina, l’any vinent. Aquesta iniciativa també es destacarà a Niça, com a part de les discussions a la Conferència de l’Oceà de les Nacions Unides, el juny de 2025.
Un nou centre del Decenni de l’Oceà dedicat a l’economia blava
Durant la seva trobada amb Audrey Azoulay dimecres al matí, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar la candidatura de la ciutat per acollir un nou centre col·laboratiu per al Decenni de l’Oceà, que centraria la seva activitat en el desenvolupament d’una economia blava sostenible.
El Centre es basaria en les inversions i activitats ja en marxa a Barcelona per promoure la innovació i la tecnologia en relació amb una economia blava sostenible. Aquest sector ja representa el 4,3% del PIB i l’1,4% de l’ocupació a la ciutat. La UNESCO realitzarà un estudi de viabilitat el setembre de 2024, amb la finalitat d’obrir el centre abans de finals d’any.
Des del 2021, ja s’han creat 12 centres col·laboratius sota els auspicis de la UNESCO, que permeten coordinar les accions de recerca i protecció establertes pel Decenni de l’Oceà.
Entendre, educar i protegir
La prioritat de la UNESCO és avançar en el coneixement científic. Gràcies al Decenni, ja s’han generat milers de dades i coneixements sobre temes diversos que van des de l’acidificació i l’oxigenació de l’oceà, l’augment del nivell del mar fins a la biodiversitat i la batimetria. Amb l’Organització Hidrogràfica Internacional, la UNESCO ja ha cartografiat el 25% del fons oceànic en alta resolució, en comparació amb el 6% del 2017. També ha avançat la cartografia d’espècies oceàniques, a través del seu Sistema d’Informació sobre la Biodiversitat Oceànica, recopilant 126 milions d’observacions sobre més de 180.000 espècies.
Tot i que menys d’un de cada dos currículums escolars van mencionar la protecció de l’oceà l’any 2021, actualment la UNESCO dona suport a 100 dels seus Estats Membres perquè afegeixin l’educació ambiental i oceànica als seus plans d’estudis i repensin la formació dels professors en conseqüència. Paral·lelament, la UNESCO ha format prop de 200.000 persones –joves, però també adults– en educació oceànica. L’Organització lidera un programa educatiu mundial sobre l’oceà amb Prada, que inclou aquest any més de 34.000 estudiants de 56 països.
A través dels seus programes i xarxes globals, la UNESCO també protegeix els ecosistemes. L’Organització ha enumerat 240 reserves de la biosfera insulars i costaneres en 82 països, així com 50 llocs marins del Patrimoni Mundial de 37 països, protegint el 21% dels ecosistemes de carboni blau del món, concretament els boscos d’algues, els manglars i els prats de sal que absorbeixen carboni.
__________________________________________________________
[1] Auckland (Nova Zelanda), Barcarena (Brasil), Barcelona (Espanya), Horta (Portugal), Lagos (Nigeria), Matosinhos (Portugal), Miami Beach (Estats Units d’Amèrica), Mombasa (Kenia), Nice (França), Niteroi (Brasil), Qingdao (Xina), Rimini (Itàlia), Venècia (Itàlia).