El Mercat Central de València, el Mercat de la Ribera de Bilbao, el Mercat de la Paz de Madrid i el Mercat de la Boqueria de Barcelona s’han reunit avui en la capital catalana per a reflexionar sobre el repte de la logística, la venda en línia i la projecció dels mercats en el futur. La sessió en streaming es pot recuperar aquí.

Les quatre ciutats són referents amb els seus mercats, establiments que generen vida, activitat econòmica i cohesió social. Tots formen part de la Confederació Mercats Tradicionals d’Espanya, entitat que es va crear a l’octubre de 2019 i que actualment aglutina a 130 mercats espanyols.

L’acte ha tingut lloc en el marc de la celebració de les jornades ‘Cuina 4.0’, impulsades pel Mercat de la Boqueria i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona per a debatre sobre aspectes relacionats amb els mercats, l’alimentació i l’emprenedoria en el món gastronòmic i dels mercats.

Venda online i projecció dels mercats en el futur

Vivim temps de canvi, de reorientació, de nous models econòmics. La digitalització i els seus reptes també afecten els mercats. Amb la pandèmia, aquest procés es va veure accelerat per la força i es van multiplicar els canals de venda en línia dels mercats.

Guillermo del Campo, gerent del Mercat de la Pau de Madrid, ha destacat que encara que van començar amb l’e-commerce a la fi de 2016, no va ser fins a 2020 quan es va disparar. “Actualment, percebem l’e-commerce com un complement del canal físic. Un 10% de les vendes es fan per aquesta via”, afirma el gerent. 

Per part seva, Asier Beato, president del Mercat de la Ribera de Bilbao, assegura que la venda en línia es troba al voltant del 12%, i varia en funció del producte. “La venda en línia és un canal més de venda, i no serà l’únic. Hem de vendre per on el client vulgui que ho fem”, declara Beato.

Cristina Oliete, gerent del Mercat Central de València, explica que, en el seu cas, “la pandèmia els va atrapar amb els deures fets”. “Portem 30 anys amb el servei a domicili. Durant la pandèmia, el WhatsApp ha estat una eina clau. En el nostre mercat, continuem potenciant la venda presencial que, al seu torn, reforça l’online”. A més, “la venda en línia és una gran oportunitat per als mercats de pobles i barris”, apunta Oliete.

Finalment, Òscar Ubide, gerent del Mercat de la Boqueria, explica que van començar amb una plataforma externa de venda en línia fa un any i mig. “Al principi va costar que els comerciants creguessin en aquesta via, però amb la pandèmia es van triplicar els venedors que van voler estar a la plataforma”. “Un 22% dels comerços del mercat té integrada la venda en línia i, en aquests, aquest canal suposa el 8% de les vendes”, afegeix.

Sostenibilitat, models de ciutat i mobilitat

Guillermo del Campo assegura que “els comerciants del mercat han de col·laborar amb l’ajuntament, els veïns i la ciutat per a aconseguir un model de comerç sostenible”. En aquest sentit, els canvis urbanístics i la mobilitat tenen molt a veure. Cristina Oliete, del Mercat Central de València, explica que la filosofia de zero emissions en el centre de la ciutat es confronta amb el fet de tenir un mercat situat en el cor de la capital.

Per part seva, Òscar Ubide, de la Boqueria, afegeix que els mercats centrals de la ciutat haurien de rebre un tracte diferent, ja que, per a fer una compra pesada, el més probable és que el client vagi amb cotxe. Asier Beato, del Mercat de la Ribera, creu que els clients continuaran comprant al mercat, però que “haurem d’oferir facilitats com portar-los la compra gran a casa per a adaptar-nos als canvis urbanístics de les ciutats”.

Perfil del consumidor i noves formes de comunicació

Del Campo, Beato, Oliete i Ubide han reflexionat també sobre el perfil del client. El gerent del Mercat de la Paz de Madrid considera que “la venda en línia salvarà i enfortirà la botiga física, ja que les plataformes ajuden a donar a conèixer als mercats a través d’Internet”. De la mateixa manera, la gerent del Mercat Central de València destaca que cada vegada compten amb clients més joves, i la importància del sentiment “d’orgull i pertinença”: “els nostres compradors presumeixen de la seva compra en el mercat”.

El president del Mercat de la Ribera de Bilbao ha incidit també en el públic més jove, al qual s’ha d’arribar a través “d’una labor educativa”. “El que ens diferencia d’un supermercat és que ens poden preguntar quin és el millor producte, quines són les seves propietats, com s’elabora”, afegeix. Finalment, el gerent del Mercat de la Boqueria, remarca que “és important comptar amb prescriptors gastronòmics que reuneixin una comunitat de qualitat a Internet”.