Per sort o per desgràcia, hi ha pocs articulistes de mitjans de comunicació convencional amb els que m’hi sento identificat. Ells no ho saben perquè encara no els hi he dit, però avui n’hi ha dos que publiquen alhora en dos diaris una mica diferents. Un és en Ferran Mascarell, que escriu a l’Avui sobre “Política i respecte”. L’altre és en Joan B. Culla, que titula a El País l’article “La ingrata conducta del pueblo catalán”.
Mascarell diu a final del seu llarg article que “Catalunya ha de tenir un projecte nacional (com a nació), un projecte espanyolista (quina Espanya vol), i un projecte europeista (a quin model d’imperi vol pertànyer) si algun dia vol ser realment independent, és a dir “capaç de sentir-se definitivament construïda”.
Probablement, cert. Si no fos… si no fos que penso que les nacions, com les persones humanes, no hauríem de tenir mai la temptació de sentir-nos definitivament construïts. No hi ha nació -ni Espanya, ni França ni els Estats Units- tant suïcida que es permeti mai sentir-se definitivament construïda. Sortosament, perquè les coses que arriben a la seva fase definitiva estan molt a punt d’haver arribat a la seva fase final, cosa poc aconsellable a ningú que vulgui seguir progressant indefinidament. Però vaja, és un petit matis personal. Tota la resta de l’article és per tenir-lo emmarcat a la paret.
Serveix doncs aquest petit bloc, modest i incipient, de paret virtual per l’esmentat article.
I de l’amic Culla ja en parlarem un altre dia.
Leave a Comment