Finals de juliol, s’escampa la bogeria. Tothom vol tancar el semestre abans de gaudir de les preuades vacances. Cal abans tancar nous projectes per a la tornada, quadrar balanços i factures. Tot ben ràpid i de pressa que el món s’acaba.
Ha estat una primera meitat de l’any força dura. El fred intens d’aquest hivern que els mediterranis sovint acusem; la difícil situació política que vivim al país; un marc econòmic i social incert i variable, encara no del tot optimista; i el canvi de sistema i d’hàbits fruit de l’emergència de les noves tecnologies… Tot genera ànsies de descans i de desconnexió amb el món i la ciutat. I això els de can fanga ho acostumem a fer.
Però marxem de Barcelona amb la sensació que resten molts deures per fer. Els que ens agrada seguir això de la política, el proper curs promet. Les eleccions de finals de maig de l’any que ve seran ”el tema”, resta tot per decidir.
A Barcelona la tradició sempre havia estat una altra. Un any abans tots els partits, socialistes, convergents, republicans, PP.. Tots preparaven les seves estructures i organització 12 mesos abans de les eleccions. Enguany marxem de vacances i l’horitzó polític a la ciutat és encara ben difús. Temps d’incerteses.
Els únics que ho tenen clar els comuns d’Ada Colau, alcaldessa i novament candidata; així com els socialistes amb l’alcaldable Collboni, que aspira millorar resultats aprofitant la corrent favorable del nou govern de Pedro Sánchez.
Sobre la resta de partits, sembla que tot està en mode d’inici. Avui encara no s’ha consolidat un alternativa sòlida a la ciutat. Un PdeCat en transició cap a la Crida, una Crida que voldrà aprovar una llista unitària sobiranista i una ERC que no es deixa estimar. Als republicans els somriuen les enquestes, fet que aprofiten per reforçar estructura i projectar el partit a la ciutat.
Al mateix temps, entra en joc un Manel Valls que visita sovint Barcelona i que semblaria que està decidit a plantar cara a Colau. Valls es presentaria a través d’una plataforma treballada en clau local, amb el suport explícit de Ciutadans però amb un discurs clarament europeista. Caldrà veure si l’exprimer ministre francès aposta per presentar-se a les municipals i decideix polaritzar la campanya amb Colau, fent forta una possible alternativa sobiranista. O, si al contrari, fa una aposta més europea i decideix presentar-se als comicis europeus de l’any que ve, que coincidiran amb les municipals.
Coneixerem també al candidat ungit per Carles Puigdemont, algú que sigui capaç en pocs mesos de guanyar unes eleccions en què es preveuen uns resultats molt fragmentats. S’haurà d’estar atent a la consolidació o no d’ERC com alternativa. O si Ada Colau renova mandat amb només 9 o 10 regidors formant un govern d’esquerres a Barcelona.
L’estiu és un bon moment per començar a fer apostes. Mentrestant, marxem de vacances.
Bon estiu!
Albert Ortas
Director d’Intermèdia Comunicació