Després de 26 anys d’existència, Intermèdia canvia subtilment la seva imatge, però no el seu significat. El nou imagotip està format per un punt d’energia capaç de generar un missatge, simbolitzat per un avionet de paper, que s’elabora curosament a través d’un procés comunicatiu força elaborat -quasi artesanal- molt exigent. Tota una provocació, quasi una blasfèmia, per aquells teòrics del grafisme que sostenen que els logotips no han de tenir cap més significat que el purament estètic.

En aquesta nova versió que estrenem, la tipografia del logotip de l’agència s’ha estilitzat i el punt vermell de la “I” d‘Intermèdia s’ha convertit en una esfera, des d’on es projecta l’avió per agafar més embranzida, fer-se més fort i arribar encara més lluny.

L’escultor basc Jorge Oteiza concebia l’esfera com un volum tancat i dinàmic que gira sobre ell mateix en una rotació constant, permetent l’aparició d’un nucli interior actiu capaç de generar energia. Aquesta energia,per produir-se, interactua necessàriament amb el seu entorn. Bé, potser no ho deia exactament així, però permeteu-nos aquesta llicència interpretativa que creiem acceptable. Els grans mestres d’Oteiza van ser  Henry Moore, Vassili Kandinsky, Piet Mondrian i Kazimir Malèvitx. Tota una declaració de principis.

L’avió de paper és, a la seva vegada, una icona del periodisme. O si més no, va ser una eina de comunicació a distància entre periodistes, quan les redaccions eren un lloc on la gent, a més de treballar, feia tertúlia, compartia coneixements, s’abraçava, es barallava a crits i cantava havaneres. L’avió podia dur algun missatge escrit al seu interior o ser tot ell un missatge. Però sempre provocava algun efecte i alguna resposta.

I això és Intermèdia. Un punt constant d’energia, una elaboració excel·lent del missatge i un enviament ràpid i directe que es projecta a l’opinió pública amb la intenció de provocar-hi reaccions i respostes positives. Una esfera, en definitiva, que mai ha deixat de rodar. Un mecanisme que, com l’esfera d’Oteiza, no s’explica sense el seu entorn, que sou vosaltres.

Gràcies, doncs, a tothom, i especialment als dissenyadors Carlota Roig i Guillem Rodríguez, i que sigui per molts anys.