Núria Marín, alcaldessa des d’abril de 2008, és una funcionària (servidora pública) en el millor sentit de la paraula, que va entrar a treballar a l’Ajuntament de L’Hospitalet l’any 1985, amb 22 anys, i en va ser primera autoritat, per primera vegada, l’any 2008, quan en tenia 45.
Abans de ser-ho va fer un aprenentatge intens, com a directora del Mercat de Santa Eulàlia, regidora d’Hisenda i de Collblanc- la Torrassa, primera tinenta d’alcalde i responsable de l’àrea d’economia i finances de l’Ajuntament.
És una gran usuària de xarxes socials, representa l’Ajuntament de L’Hospitalet a la Comissió de Noves Tecnologies i Societat de la Informació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, i és vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Federació de Municipis de Catalunya. És una organització municipalista d’entitats locals propera als socialistes fundada l’any 1981 per defensar l’autonomia dels ens locals. Recordem que, just un any abans, Jordi Pujol guanyava les primeres eleccions autonòmiques catalanes com a cap de llista de Convergència Democràtica de Catalunya.
Actualment, Marín i l’Hospitalet són l’alternativa més potent que tenen Ada Colau i Barcelona al predomini tradicional que el cap i casal ha exercit sempre sobre tota l’àrea metropolitana. Quan Barcelona rebutja una pista de gel de Nadal, l’Hospitalet l’acull. Quan un hotel no troba solar a Barcelona el troba de seguida a l’Hospitalet. Quan els preus dels estudis i les galeries d’art no poden seguir pagant els lloguers astronòmics de Barcelona, Núria Marín i el seu equip els hi munten un districte cultural per acollir-los.
I, sobre tot, quan John Hoffman, el CEO de la Mobile World Congres, se sent incòmode a Catalunya o a Fira de Barcelona, es Núria Marin i l’ajuntament de l’Hospitalet els que corren al rescat.
Quan al tema nacional, Núria manté una posició clara, ferma i constructiva. El dia 1 d’octubre fa defensar els seus veïns, enfrontant-se a peu de carrer amb el comandament de les forces policials que els volien estomacar. I cal destacar que aquella bona gent que volia votar no eren precisament votants de l’alcaldessa. I el dia 10 d’octubre, a les 12:35, va fer una piulada de suport a twitter al president Puigdemont que deia: “Avui @KRLS ha fet un gest de responsabilitat. Ara és el moment del diàleg que molts hem reclamat”.
La primera conclusió doncs, seria que Núria Marín no és una persona sectària, tot i que li agrada ser la que penja sempre el darrer cartell. I a la seva vida privada és una senyora que cuina molt bé, cuida les plantes de la segona residència que té a Altafulla i viatja sempre que pot, a tot arreu del món, amb els seus amics més fidels i el seu marit de tota la vida, que és un autèntic professional del tema.
Direm per acabar, que la millor imatge que la defineix és un monument d’Arranz Bravo a la rambla de Just Oliveres. Una estàtua que es diu “la acollidora”, que va ser instal·lat el mateix any que Núria Marín entrava a treballar a l’ajuntament, i que s’ha convertit en el símbol d’una nova ciutat metropolitana, que ja no s’assembla gens a aquell pati dels mals endreços que va ser durant tot l’època del franquisme.
Endavant Núria, i moltes gràcies per ser i moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres.