Diu el diccionari que el diàleg -paraula màgica que està molt de moda- és una forma de comunicació mitjançant la qual dos o més interlocutors intercanvien informació, fent alternativament el paper d’emissor i de receptor i respectant un torn estricte de paraules.

La negociació, pel seu cantó, es defineix com un esforç orientat a resoldre un enfrontament, millorar una situació concreta i, en definitiva, genera algun benefici. Si els beneficis son per una sola banda, estem davant d’una negociació competitiva, d’aquelles que no solen solucionar mai res. El Tractat de Versalles de 1919 i la seva incapacitat d’evitar la Segona Guerra Mundial, n’és un exemple clàssic.

Si, en canvi, la negociació pretén que tothom hi surti guanyant alguna cosa, estem davant d’una negociació col·laborativa, que, en realitat, és l’autèntica negociació. D’aquelles que n’hi ha tan poques. En qualsevol cas, és indiscutible que sense diàleg, és a dir, sense comunicació prèvia, no hi pot haver negociació.

Perquè, de fet, sense comunicació no hi pot haver vida civilitzada.

Que tingueu un bon mes de desembre!