Des de fa molts anys, Intermèdia ofereix a la seva comunitat de clients i amics un resum diari de portades de premsa escrita, bàsicament de Barcelona i Madrid. Vam ser els primers. La nostra intenció és mostrar una visió plural sobre una mateixa realitat. Allò de ”en este mundo traidor nada es verdad ni mentira, todo depende del color del cristal con que se mira”. Però si en féssim un repàs històric, veuríem que els colors cada cop són més agressius. Sobretot en època pre i post electoral.

Què cal fer doncs per formar-se una opinió correcta de les coses? Llegir molts diaris? Cercar un punt intermedi entre uns i altres? Procurar-se fonts directes d’informació? Probablement, una mica de tot. Però, abans de res, cal donar resposta a aquestes preguntes: Qui diu què? Perquè ho diu d’aquesta manera? Quin efecte n’espera provocar?

Avui dia, els mitjans de comunicació convencionals ho tenen molt difícil per donar primícies informatives. Per fer això, ja s’han creat expressament alguns mitjans digitals, directament connectats amb les pròpies fonts que els impulsen. Ara, els grans mitjans escrits, condicionats per la immediatesa de les xarxes i els mitjans audiovisuals, busquen més interpretar els fets que no pas descobrir-los. I aquestes interpretacions han de connectar necessàriament amb la sensibilitat d’un sector concret del públic a qui s’adrecen. Quan més ampli sigui aquest sector, més difusió tindrà el mitjà, en un mercat que ja ha convertit els lectors en autèntics “followers”.

És en aquesta tessitura, on trobem “influencers” (tots els mitjans influeixen poc o molt en l’opinió pública) que s’estimen més arribar a públics extensos, i d’altres que s’estimen més actuar sobre sectors concrets de gent prèviament convençuda i tot sovint indignada per alguna cosa o altra. Els “followers” d’Intermèdia ho poden comprovar cada dia. I els que encara no en sou, només cal que ho demaneu.

Feliç mes de juny a tothom.