Lamentem haver de comunicar que Juan Bayén, Pinotxo, ens ha deixat.
Fa uns dies havia donat instruccions d’emetre un comunicat de premsa per posar de manifest el seu punt de vista sobretot el que va passar especialment en relació amb el traspàs de les llicències de les parades del mercat de la Boqueria on Pinotxo va treballar infatigablement durant més de 75 anys. Tot i que el nostre bufet, en 45 anys d’exercici, sempre ha mantingut estricta reserva sobre els assumptes que li han estat encomanats, evitant fer-se ressò als mitjans de premsa, en aquest cas, excepcionalment i per tal de complir els desitjos de Pinotxo, va preparar una nota de premsa, la publicació de la qual va ajornar tenint en compte l’agreujament de l’estat de salut de Pinotxo. Avui, després del lamentable defalliment i per expressa instrucció de la seva vídua, es publica la nota de premsa per complir amb la darrera voluntat expressada per Pinotxo, i exactament tal com va quedar redactada segons els seus desitjos.
“El nostre bufet, l’Estudi Jurídic Enrique Moreno, té per norma guardar silenci absolut sobre els assumptes que defensa, sigui quin sigui l’impacte mediàtic del tema. Ho hem fet així durant més de 45 anys i ho continuarem fent. Però en el supòsit que ens ocupa, amb el desplegament de notícies de tota mena que ocupen un lloc destacat en tots els mitjans de comunicació, i, sobretot, per evitar que una persona de la gran qualitat humana, prestigi del nostre client, l’universalment conegut JUAN BAYEN, “PINOTXO”, vegi com es tergiversen els fets al voltant de la seva figura, FAREM UNA EXCEPCIÓ.
El primer que volem destacar és que de tot allò publicat, res no ha sortit de “Pinotxo”, ni de les seves assessores, ni de la seva família més propera. L’única font ha estat el nebot, Sr. Asín i el seu entorn.
Assegut això, volem posar de manifest el següent:
Mal ambient al bar i documentació jurídicament qüestionable
Pinotxo es posava en contacte amb nosaltres puntualment per referir-nos quina era la seva situació al bar, sempre entre llàgrimes, i es queixava amargament del mal tracte que rebia per part dels familiars que estaven treballant en el seu negoci. Tot i que l’animàvem a reconduir aquesta situació i clarificar tot el que passava, el temor als seus nebots i familiars i la secreta esperança que algun dia canviarien la seva actitud envers ell, bloquejava les seves decisions.
La veritat és que Pinotxo no tenia cap documentació de la seva societat. Tret d’uns esborranys, no sabia res de la marxa quotidiana de la gestió del Bar a nivell administratiu i econòmic, no veia un sol arqueig de caixa, no sabia el destí que se li donava a allò que s’ha recaptat i se li limitava al cobrament de la nòmina. No tenia dades dels comptes bancaris, ni sabia quins eren els saldos, ni coneixia els resultats de la societat, ni tenia constància del cobrament de beneficis.
Cal afegir que una cosa semblant passa amb el patrimoni immobiliari, que la família li administra a través d’una Comunitat de Béns de la qual no hi ha notícia d’actes, presentació de comptes, ni de repartiment de rendibilitats.
Juanito era tota por i angoixa, i ni tan sols gosava preguntar als seus nebots per la situació econòmica de la gestió del seu negoci o del patrimoni immobiliari, per por a la seva reacció. Fins al punt arribava l’abast del segrest emocional de Pinotxo.
Tot té un final
Quan, per fi, Pinotxo va reunir el coratge necessari, va demanar que s’executés el que tenia decidit des de feia anys. Això considerava que el seu nebot i la família no eren els successors de quants i va decidir escoltar les ofertes que venia tenint pel bar des de feia anys.
Pinotxo ha tingut poderoses raons per actuar com ho ha fet. I un d’aquests motius és el tracte que el Sr. Asín i els seus familiars han dispensat “Pinotxo” al llarg dels anys, però, en especial, en aquesta última fase de la relació. Hi ha desenes, si no centenars de persones, que són testimoni del que venia passant a la parada, que, si ens veiem obligats, cridarem a testificar davant els tribunals. L’etern somriure de “Pinotxo”, la seva proverbial alegria, la seva afabilitat, la seva natural bondat i la seva capacitat de donar servei durant anys, tenia la cara oculta de l’angoixa i tristesa que li generava el tracte que rebia, del qual el mateix lletrat signant ha estat testimoni.
A ells cal afegir el que ja s’ha relatat al voltant de la gestió del seu negoci. Però això no ho és tot.
La marca “Pinotxo”
Quan “Pinotxo” ens va donar via lliure per actuar, vam enviar els primers requisits, en data 4-10-2022, per sol·licitar informació de la societat. En aquell moment, vam descobrir que el Sr. Asín havia registrat la marca ‘Pinotxo Bar’ el novembre de 2011 al seu nom i referenciant el seu domicili particular com a seu de la marca. El seu oncle, l’únic i veritable Pinotxo, desconeixia aquesta situació, era totalment ignorant.
No cal que els destaqui el disgust i la decepció de Pinotxo. Ara resulta que “Pinotxo” no és ell… que el Sr. Asín pretén ser el veritable “Pinotxo”.
Però és que, a més, mentre els lletrats negociàvem un acord per a la liquidació pacífica de la societat gestora i la recuperació de la marca pel seu legítim titular, és a dir, Juan Bayén “Pinotxo”, que va estar a prop d’aconseguir-se, el Sr. Asín va córrer als mitjans de comunicació a presentar-se com a destinatari, sense ser-ho, d’una herència inigualable: la d’un personatge irrepetible, Pinotxo, Juan Bayén.
I així va ser com ens vam traslladar al dia 27 d’octubre passat, data en què va ser requerida la nostra presència, d’urgència, a la Boqueria. Allí vam veure com el Sr. Jordi Asín “liderava” una mena de revolta contra “Pinotxo”. Aquest volia continuar treballant i baixava cada dia al seu negoci, com havia fet durant tota la vida. Doncs bé, el Sr. Asín i els seus familiars havien sortit de la barra, negant-se a treballar i a atendre el públic, per pressionar “Pinotxo” per tal que se n’anés del bar, el bar que havia regentat i fet cèlebre des de feia dècades. “Pinotxo”, desconcertat darrere de la barra, sol, presentava, fruit de la situació, un aspecte deplorable, totalment desconcertat. Va caldre ajudar-lo a reaccionar, i va ser personalment el signant qui el va convèncer perquè en sortís: el vam portar a l’Associació de Comerciants, on es va reposar, i després es va traslladar a casa seva. Aquest va ser el darrer dia de “Pinotxo” al seu bar, la seva última vivència: l’espectacle del Sr. Asín fent-lo fora del seu negoci.
Si “Pinotxo” hagués tingut algun dubte, que en aquests moments ja no en tenia, allò va ser la rematada. Una humiliació pública d’aquella magnitud a la figura del nostre client, “l’home que havia posat la Boqueria al món”, com li reconeix tot el mercat, havia de sortir per la porta del darrere i humiliat per la seva família.
Tot per la impaciència del Sr. Jordi Asín de culminar la seva estratègia de quedar-se amb el negoci del seu oncle.
Puntualitzarem a continuació el següent:
1) Juan Bayén era, i és, amo absolut de fer amb els seus actius el que consideri, i més després d’una vida de treball llarga i dura.
2) Entre els seus actius hi havia les concessions administratives de les parades del mercat que configuraven el bar Pinotxo, que va adquirir en part per herència del seu pare i en part mitjançant compra directa. La manera com les va adquirir no l’obliga a donar-los cap destí contrari a la seva voluntat.
3) El Sr. Jordi Asín pretén tenir drets que descansen en una legitimitat moral que ha demostrat no merèixer. I quant a la legitimitat legal de possibles drets sobre la societat gestora del negoci, pretén sustentar-la en un document del qual “Pinotxo” mai no ha tingut original, sobre l’autenticitat del qual hi ha seriosos dubtes i que, si és cert, és jurídicament qüestionable.
El Sr. Asín, que va tenir oportunitat d’adquirir les concessions administratives i llicències del seu oncle, ja que Pinotxo se les va oferir per preu inferior al que finalment es van vendre. En realitat, ha pretès i pretén quedar-se tots els actius del seu oncle vinculats al Bar, pagant 36.000€ i una renda vitalícia per a “Pinotxo” (als 88 anys) de 1.353€. Sembla obvi que el Sr. Asín persegueix beneficiar-se d’una hipotètica venda posterior, quedant-se tota la plusvàlua que hagi pogut generar el negoci.
4) No content d’haver-se apropiat de la marca a l’esquena del seu oncle, a més ara pretén quedar-se la societat gestora abans esmentada de la que “Pinotxo” posseeix el 50%, la dissolució de la qual es va requerir en data 25 de gener d’aquest any per raons òbvies.
No és difícil, si es fa una acurada aproximació a la figura del Sr. Jordi Asín, reconèixer una estratègia, perfectament calculada, per minimitzar la figura de “Pinotxo”. Cada cop que explica la seva versió de la història intenta minimitzar o desprestigiar Juan Bayén. El seu relat és ple de referències a l’àvia Catalina, citant-la sempre així. Però oblida que l’àvia Catalina, abans, molt abans que ser àvia del Sr. Asín, fou la mare de Pinotxo. I van ser ella i el seu marit els qui van posar al capdavant del negoci a “Pinotxo” i posteriorment li van cedir les parades per herència i, el que és important, la llicència de base associada a aquestes.
La mare del Sr. Jordi Asín tenia dues parades de fruita i verdura que no tenien res a veure amb el bar i que, a més, va acabar venent a “Pinotxo”, en lloc de cedir-lo als seus fills, Albert i Jordi Asín.
En cap cas Pinotxo està teledirigit. La diferència és que, fins fa poc, el Sr. Jordi Asín el podia manejar al seu gust. I ara, com està assessorat, pot prendre les seves decisions i defensar els seus drets legítims. Les decisions que ha pres han estat degudament reflexionades i, segons ell, són la justa conseqüència a les actuacions dutes a terme prèviament pel Sr. Asín respecte de la seva persona i del seu negoci.
“Pinotxo” no reconeix el nebot com a continuador de la seva obra. El llegat de “Pinotxo” descansa en la seva bondat, la seva desbordant humanitat, la seva llegendària simpatia, la seva entrega a la feina i la seva acrisolada lleialtat.
S’ha publicat que el Sr. Asín pensa, amb l’ajuda d’un inversor, obrir un altre bar sota el rètol de Bar Pinotxo. Qualsevol inversor ha de saber que la marca que diu ostentar el Sr. Asín és litigiosa i que els documents en què basa el seu dret no són fiables.
Ja està presentada l’oportuna acció legal perquè “Pinotxo” recuperi la seva marca i no dubtarà a emprendre totes les accions que calguin per defensar els seus legítims drets i preservar el seu llegat perquè el Bar Pinotxo continuï amb un digne successor. Perquè és aquesta imatge que la ciutadania li ha atribuït com a ànima i somriure etern de la Boqueria, mestre de l’ofici i ambaixador del mercat i d’aquesta ciutat la que “Pinotxo” vol conservar.
Ni Juan Bayén, “Pinotxo”, ni el nostre despatx polemitzarà per res ni amb ningú en relació amb aquest assumpte. Aquesta és l’únic cop que ens dirigim als mitjans, als quals agraïm la difusió de la present nota. A partir d’ara, totes les diferències es diran als Tribunals.”
Fins sempre, Pinotxo! “Trobarem a faltar el teu somriure…”