Borgen és una sèrie mítica de la televisió danesa que va fer les delícies de tots els spin doctors del món civilitzat i no tan civilitzat.
La història gira entorn d’un cercle, ara viciós, ara virtuós, integrat per una líder política moderada (Birgitte Nyborg), una periodista vocacional (Katrine Fonsmark) i un director de comunicació política (el cèlebre Kasper Juul).
De fet, més que un cercle, és el relat d’un triangle, amb la seva heroïna, el seu anti-heroi i una altra que s’ho mira.
Però les coses no són tan fàcils. Ni els herois són tan herois o anti-herois, ni la gent que s’ho mira es conforma només amb mirar-s’ho. Segons el paràmetre tradicional, Birgitte hauria de ser la dolenta de la pel·lícula i Katrine, la bona. Però de dolent de debò encara n’hi ha un altre, que és el pobre Kasper, fins que cau en desgràcia i és la periodista qui acaba fent d’spin doctor. És allò de no conformar-se amb mirar-s’ho.
No tothom serveix per tot. Un spin doctor és un comunicador professional que analitza la situació, identifica i cuida el seu públic objectiu, mira d’ampliar-lo, estudia com potenciar les fortaleses del seu client i mira de magnificar les febleses del rival. La seva tasca es manifesta en l’elaboració de missatges directes i senzills que solen ser distribuïts diàriament per l’oficina d’estratègia a tots els membres rellevants del partit.
Això explica certes coincidències entre diferents portaveus d’una mateixa formació política. En altres temps, de l’oficina d’estratègia se’n deia buró d’agitació i propaganda i llençaven consignes.
Avui dia, els bons spin doctor construeixen missatges. I els altres, consignes. Sembla que sigui el mateix, però no és. Només cal fixar-s’hi una mica.
Feliç mes de novembre!