El dia que em vaig casar amb la Maria Rosa, el 25 de desembre de 1983, va sortir al carrer l’única edició d’una publicació realment única que es deia “The Marriage Monitor”. Era el nom inventant per l’Albert Garrido d’un diari que només va sortir un dia en el qual també hi van col·laborar en Pere Pascual Piqué, en Màrius Carol, l’Anna Galceran, l’Antoni Ribas, l’Alfred Rexach, l’Albert Montagut…. i en Josep Pernau. Tots érem col·legues, i no obstant, amics. Encara ho som, i ara ja és molt difícil que deixem mai de ser-ho.
Cadascú va enfocar la seva col·laboració segons el sentiment que li produïa aquell casament tardà i volgudament clàssic, que, a més a més, se celebrava el dia de Nadal. Concretament, en Pernau hi va escriure una peça magnífica que es titulava “Una altra vegada, Toni?”, on explicava que jo ja estava casat -amb el periodisme òbviament- i m’animava a seguir enamorat de totes dues passions alhora, la dona i la professió, sense haver de parar boig.
Estigues tranquil, Josep, que de moment ho estem aconseguint. I sàpigues, allà on siguis, que has estat un dels meus millors mestres. Ja sé que no sóc gaire original. Ho has estat de tothom que t’ha conegut. Però jo valoro molt el mestratge dels mestres que ho són sense saber-ho, quasi sense voler-ho, sense afectacions. De tu se n’aprenia només d’observar-te, de veure les teves reaccions, d’admirar el teu capteniment i la teva actitud davant totes les misèries i les grandeses de la vida.
Et vaig agrair molt aquell article, Josep. Te’n vull donar les gràcies i dir-te que jo, quan sigui gran, vull ser com tu. I permet-me que davant del teu darrer exemple, et pregunti: “una altra vegada, Josep?”. Una altra mirada tendra i compassiva als que encara no hem entès res?
Doncs, si, una altra vegada. Mai t’ho agrairem prou.
Toni Rodriguez Pujol