“De petit, vas anar a Disneyland? T’hi vas trobar Bugs Bunny? Et va abraçar?”.
Explica Xavier Sala i Martin al seu darrer llibre “De la sabana a Mart”, que 48 de les 120 persones entrevistades per les investigadores californianes Elizabeth Loftus i Jackie Pickrell, van respondre que recordaven perfectament aquell moment tan emocionant. Tot molt bonic. Però resulta que Bugs Bunny és un personaje de Warner Bros i no pas de Disney.
Aquells records havien estat manipulats per un enorme cartell del simpàtic conillet, penjat a la paret de la sala on es feien les entrevistes. L’estudi va demostrar que implantar records falsos al cervell de la gent és ben possible. I qui diu falsos records, diu falses creences.
El professor nord americà de psicologia Albert Mehrabian assegura que només un 7% de la comunicació efectiva es transmet a través de la paraula, oral o escrita. La resta és llenguatge corporal i altres percepcions. Analitzar aquestes percepcions abans d’extreure’n conclusions sembla, doncs, un exercici indispensable a l’hora de processar la quantitat ingent d’informació que rebem cada dia. Triar amb cura les fonts d’informació més fiables a l’hora de formar-nos una opinió sobre qualsevol tema que ens interessi, també.
És per això que convé distingir entre informació (que ha de ser contrastada), publicitat (que es proposa la venda d’un producte o servei) i propaganda (que intenta guanyar adeptes per a un corrent d’opinió concret, generalment polític o ideològic).
Tot molt respectable, sempre i quan no distorsioni la realitat.
No fos cas que acabéssim abraçats a un conillet de mentida.
Que tingueu un bon mes de juliol!