La darrera sessió d'Intermèdia Cultura va tenir lloc a Ona Llibres el passat 2 de juny, en una conversa sobre el lideratge del papa Lleó XIV i Donald Trump.
El món actual es troba en una cruïlla històrica on es contraposen dues grans forces planetàries: la por i l’amor. Sota aquesta premissa tan colpidora es va celebrar una nova sessió d’Intermèdia Cultura a Ona Llibres, en una jornada que va servir per analitzar l'actualitat geopolítica mundial a través de la lent del lideratge i la confrontació Trump/ Lleó XIV.
La conversa, conduïda per Toni Rodríguez, president executiu d'Intermèdia Comunicació, va reunir el periodista i escriptor Vicenç Lozano i l’experta en lideratge Fina Solà. El punt de partida va ser el darrer llibre de Lozano, Lleó XIV, ombres sota la cúpula, una obra que serveix de mirall per desgranar la monumental lluita de poders que es lliura des de la penombra de la Santa Seu.
L'anàlisi: vermell contra teal
Durant l'acte, es va plantejar una estimulant radiografia dels perfils dels dos grans protagonistes del dia: el president dels Estats Units, Donald Trump, i el papa Lleó XIV.
Un cop Toni Rodríguez va plantejar la teoria dels colors de Claude Laloux per definir els diferents estils de lideratge, l'experta Fina Solà va definir el d’en Trump com “emotiu, impulsiu i basat en el relat de la por”, que busca constantment el titular d'impacte i manté el seu entorn en un estat d'alerta permanent.
En contraposició, Solà va definir el papa Lleó XIV com una figura que aposta per la corresponsabilitat, el diàleg, l'empatia i que l'escolta, actuant com un autèntic arquitecte que busca despertar consciències a llarg termini en lloc d'impactes immediats.
Per la seva banda, Vicenç Lozano va aportar la visió analítica d'un profund coneixedor dels secrets del Vaticà. Lozano va destacar que, més enllà de la imatge pública o els gestos tradicionals, el pontífex és un home d'una profunditat intel·lectual i un reformisme innegables, un "mestre d'escacs" capaç de teixir ponts en un món profundament polaritzat. El periodista va revelar detalls sobre la complexa xarxa de pressions, espionatges i lluites d'interessos que van envoltar el conclave, demostrant que la geopolítica vaticana és tan real com determinant per al futur global. Detalls que es poden descobrir en la seva darrera obra, on “no s’ha ficcionat res, tot el que s’explica és real”, i que està escrit per tal que el lector “m’acompanyi a mi mentre vaig descobrint-ho tot”.
Lozano i Solà van coincidir a destacar la figura de “líder ètic i moral” del papa Lleó XIV, model d’un lideratge que pregona el “fer-nos més partícips a tots”, en contra d’un model més autoritari, “ple d’amenaces i boicots”. “El poder del papa és equilibrar el relat, amb un humanisme que va més enllà de la religió”, va expressar el periodista i escriptor.
El repte de la Intel·ligència Artificial i el futur
Un dels moments interessants de la xerrada, arran de les preguntes del públic que va omplir la sala, va ser el debat sobre el paper de l'Església davant el vertiginós avanç de la tecnologia i la intel·ligència artificial. Lozano va elogiar la darrera i "magnífica" encíclica papal sobre la IA, on es reconeixen els seus avantatges, però s'alerta severament contra el perill de la deshumanització, refermant el paper del Papa com un dels pocs líders morals globals que queden al segle XXI.
Intermèdia Cultura és un punt de trobada entre el món de l'economia, l'empresa i la cultura, que va ser creat l'any 2025 en ocasió del 35è aniversari de la fundació d’Intermèdia Comunicació. Amb aquesta nova edició de l'Intermèdia Cultura, Intermèdia Comunicació referma el seu compromís amb la creació d'espais de debat on es puguin analitzar els lideratges contemporanis amb esperit crític, rigor i visió de futur.
Sessions anteriors d'Intermèdia Cultura:
- Els origens antropologics de la Justicia (Jordi Nieva)
- No deixis que ningú robi els teus somnis (Pedro Yúfer)
- Elon Musk, l'empresari que no accepta l'impossible (Joaqumi Vilà)
- El valor econòmic i cultural del col·leccionisme (Tatxo Benet)
- La cultura com a eina de creació de riquesa (Salvador Alemany, Mercè Conesa, Félix Riera i Isabel Vidal)
