Explica el comunicador Agustí Rodríguez Mas en un llibre coral que es diu “Radio Minuto, la historia”, que l’any 1982 va haver un empresari i un petit grup de joves i entusiastes radiofonistes que van llançar una proposta innovadora, basada en l’anomenada “radiofórmula” que, a diferència d’altres mitjans, oferia dia i nit, tota la setmana, una informació constantment actualitzada.
De fet, Radio Minuto va ser una xarxa social “avant la lettre”, un fenomen àgil i trencador (avui en diríem disruptiu) i en certa manera interactiu, creat abans de la irrupció d’internet, els ordinadors i els telèfons mòbils.
La fórmula donava immediatesa i fins i tot una certa conversa social, enfront de la informació rígida que donaven altres emissores en els seus dos o tres noticiaris diaris i de la publicació de l’única edició diària que feien els periòdics, que no podía ser revisada, ampliada ni corregida fins l’endemà. “Flor d’un dia” com deia el gran Andreu Rosselló, l’enyorat director de El Correo Catalán.
Radio Minuto treballava en blocs horaris de 5 minuts, iniciats amb la frase “buenos días; son las xx en punto de la mañana (o el vespre o la nit); la temperatura ambiente al pie del Tibidabo es de xx grados y éstas son las últimas noticias”, seguida d’un petit noticiari a dues veus, una falca publicitària de 15 o 20 segons i aquest comiat: “son las xx y cinco; hasta aquí las noticias, seguiremos informando”. És a dir, l’hora, els temps i la informació més útil i indispensable. La publicitat, molt limitada a l’escaleta de guió, els hi sortia per les orelles.
L’espai informatiu que anava a continuació es redactava a partir de teletips de darrera hora d’Efe o Europa Press, resumits gairebé com a titulars (o com a missatges de Twitter), i connexions en directe amb redactors desplaçats des del carrer Teodor Roviralta als punts més calents de l’actualitat. El problema afegit del redactor consistia en trobar prou a temps un telèfon de paret -generalment dins d’un bar- per passar la crònica.
Després del mític “seguiremos informando” se sentia un disc gairebé inèdit acabat d’arribar, vés a saber com, des de Londres o Andorra, seguit de sèries successives de música i notícies. Fins que a la següent hora en punt es reiniciava el cicle: “buenos días, son las XX de la mañana, la temperatura ambiente al pie del Tibidabo…”.
La fórmula va arribar a tenir 500.000 oïdors diaris (avui en diríem seguidors), que podien interactuar amb la redacció. Alguns d’ells eren companys d’altres mitjans de comunicació, taxistes i alguns botiguers que sintonitzaven l’emissora com a teló de fons.
Quan hi havia una notícia “bomba”, sonava una campaneta d’avís, igual com ho feien internament els teletips de totes les redaccions.
El programa va morir, probablement d’èxit, l’any 1990.
De Radio Minuto se’n poden aprendre moltes coses, però ara només en destacarem tres:
- Sigues breu. No hi ha res que no es pugui explicar en 3 minuts, en un bon titular o en un tuit de 60 paraules.
- Sigues selectiu. Només cal explicar allò que realment interessa al teu públic.
- Sigues amè. Fes que sentir-te sigui una experiència agradable.
I, sobretot, fes-ho amb ganes de passar-t’ho bé, procurant no morir d’èxit.
Que tingueu un bon mes de maig!
“Seguiremos informando”.