El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va reunir aquest dilluns experts del sector logístic, immobiliari i industrial en una trobada per analitzar, des d’una mirada tècnica i rigorosa, els principals reptes i tendències que marcaran el futur de la logística i dels espais industrials a Catalunya.
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va reunir aquest dilluns experts del sector logístic, immobiliari i industrial en una trobada per analitzar, des d’una mirada tècnica i rigorosa, els principals reptes i tendències que marcaran el futur de la logística i dels espais industrials a Catalunya.
La sessió, celebrada a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona, va comptar amb l’obertura institucional de la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, que va destacar “el paper estratègic de la logística i dels espais industrials com a motors de competitivitat econòmica i desenvolupament territorial”. Pere Condom, cap de l’Àrea d’Anàlisi Estratègica de la Generalitat de Catalunya, va cloure la jornada assenyalant que “la indústria transcendeix les instal·lacions manufactureres i productives. És imprescindible que Catalunya proporcioni les infraestructures de suport a l’activitat industrial, començant pels espais”.
Competitivitat, sostenibilitat i nous models constructius
La immologística es defineix com la part del sector immobiliari especialitzat en el servei de la logística, que integra les activitats relacionades amb el sòl i els immobles dedicats a l’emmagatzematge i distribució de mercaderies.
La jornada va aplegar figures clau del sector públic i privat, incloent-hi alcaldes de municipis amb una alta concentració logística, per debatre sobre la competitivitat, la sostenibilitat, la planificació del sòl i els nous models constructius aplicats a la logística.
El degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Narcís Armengol, va subratllar que “la logística és un pilar estratègic per a una Catalunya industrial, innovadora i competitiva, ja que impulsa i dona resposta a les transformacions tecnològiques actuals del sector”.
Els experts van posar l’èmfasi en la necessitat d’integrar de manera prioritària la sostenibilitat, la digitalització i la innovació en els espais industrials. Una transformació que és crucial, van coincidir, per fer front a la pressió existent sobre el sòl i mantenir la competitivitat del sector davant els canvis en la tecnologia, la regulació i les cadenes de subministrament.
Josep Torrella, director de Desenvolupament i responsable de l’Àrea d’Urbanisme i Immobiliària a Torrella Enginyeria - Arquitectura, va indicar que “la flexibilitat, la sostenibilitat i la digitalització, són els grans canvis actuals en el sector”.
Enrique Escribano, Associate- Industrial & Logistics a Cushman & Wakefield, va assenyalar que “tot i la manca de sòl, Catalunya està molt ben posicionada per a nous desenvolupaments logístics i no hi ha problemes d’inversió”. En aquesta mateixa línia, Cristian Oller, Senior Vice President i Head of Asset Management Southern Europe a Prologis i coautor del Llibre blanc d’immologística a Catalunya, va fer una crida a què “Catalunya no pot caure en la complaença, cal seguir treballant i avançant; ens manca sòl, però també ens manca agilitat, cal tenir-ho clar”.
Pel que fa al disseny dels espais industrials, Delfí López, director d'enginyeria a Onilsa, va explicar que “treballem per aconseguir un disseny òptim que serveixi per a realitzar moltes activitats, que sigui adaptable, durable i estigui preparat per al seu desmuntatge quan acabi el seu cicle de vida”.
Sobre els aspectes legals i el marc global de sostenibilitat europeu, Elisabeth de Nadal, Lawyer and Consultant in Sustainability, Business & Human Rights a Cuatrecasas, va assenyalar que “la pressió regulatòria local incorpora elements que ajudaran les empreses a estar còmodes en aquest marc”.
El repte de la falta de sòl: la visió dels alcaldes
El debat sobre la manca de sòl es va complementar amb la visió dels alcaldes de municipis amb una forta implantació logística, en una taula rodona moderada per Sílvia Solanellas, directora partner a Kora Grup.
Judith Vidal Vilella, alcaldessa en funcions de la Bisbal del Penedès, va defensar la logística al seu municipi, assenyalant que “la logística és fantàstica: ni l’olorem, ni la veiem ni la sentim”, i va lamentar “la mala fama” que se li atribueix.
Així mateix,Vidal va subratllar que la visió negativa del públic cap als polígons es veu potenciada per les demores administratives en els projectes: “que es demori, també potencia aquesta concepció negativa”.
Josep Lluís Santamaria, alcalde de Riudellots de la Selva, va fer una crida a la pedagogia per revertir el discurs: “La logística i el desenvolupament industrial l’hem d’explicar com una oportunitat. No ens podem quedar enrere perquè són llocs de treball i riquesa per al poble i noves oportunitats al territori”. Santamaria va assenyalar que, tot i tenir un dels polígons més importants de Girona, el repte del seu municipi no és la manca d'oferta laboral, sinó la "manca de mà d'obra qualificada o gent que no vol treballar allà”.
Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei, va centrar la seva intervenció en la manca d'espai i en la necessitat d'agilitat. Paz va manifestar que “no hi ha res més decebedor per un alcalde que rebre peticions d’empresaris que volen implantar-se al seu territori i dir-li que no tenim espai per desenvolupar”. A més, va posar l’accent en la interconnexió global-local, advertint que la logística ha entrat en el joc de la geopolítica i que “allò que semblaria que està desconnectat ens afecta i ens hem de bellugar en funció de com es belluga el món”.
Presentació del Llibre Blanc de la Immologística a Catalunya
En el marc de la trobada, es va presentar el Llibre Blanc de la Immologística a Catalunya, elaborat pel Grup de Treball d’Immologística de la Comissió de Logística del Col·legi d’Enginyers Industrials. El document ofereix una visió tècnica i pràctica per planificar i desenvolupar infraestructures logístiques més eficients, sostenibles i flexibles, amb criteris pensats per adaptar-se a un entorn en transformació constant.
El Llibre Blanc de la Immologística a Catalunya analitza l’impacte de la digitalització, la incorporació de la intel·ligència artificial, l’optimització energètica i la innovació en models constructius per convertir els espais industrials en elements clau per a la competitivitat i la resiliència del sector.
Aquest treball neix amb l’objectiu de ser una guia de referència per a empreses, professionals i administracions, aportant criteris tècnics i pràctics que facilitin la presa de decisions i contribueixin a consolidar un sector logístic i industrial més eficient i sostenible.
“El Llibre Blanc de la immologística a Catalunya explica el paper d’aquest sector pel país i com l'enginyeria hi pot contribuir en totes les fases dels projectes, tenint en compte les demandes sectorials i les dels usuaris dels espais industrials”, va detallar el president de la Comissió de Logística, Joan Josep Vallvé.