El Gremi de Restauració de Barcelona ha celebrat avui la sisena edició de la seva particular festa de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, i ha homenatjat l’actriu Lola Herrera.
El president del Gremi de Restauració de Barcelona, Salva Vendrell, ha subratllat la Santa Eulàlia de la societat civil i ha posat en valor el paper dels gremis, de les patronals i de les empreses. A més a més, ha remarcat la figura de Lola Herrera, “una de les grans del teatre” i ha agraït a la Carme Ruscalleda que cuiners com ella “ens hagin col·locat a l’avantguarda gastronòmica”.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat que el fa molt feliç estar en acte com a alcalde: “hem viscut moltes coses amb el Gremi: moments dolços com ara, però també moments molt difícils, que és quan realment es fan els lligams i les relacions. En aquells moments és quan veus l’alçada d’un sector, la resistència i el compromís. Ha destacat que des de la fi de la pandèmia s’han obert 550 nous bars i restaurants a la ciutat, un èxit que va a l’alça amb els magnífics cuiners i cuineres que fan la ciutat”.
Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball, ha explicat que “Catalunya és el lloc del món on es beu i es menja millor”, i que “la nostra manera de fer no s’entendria sense el sector de la restauració, ja que seure’ns al costat d’una taula i compartir amb la gent que ens estimem és un element de la nostra vida quotidiana. També ha agraït la feina que duu a terme el Gremi de Restauració per Santa Eulàlia, on es combinen gastronomia, art i cultura amb els escenaris i el teatre en una festa on hi és tothom i també hi volen ser les administracions.
El presentador badaloní Jorge Javier Vázquez ha estat l’encarregat de presentar-la i glossar la seva trajectòria, i ho ha fet amb paraules d’admiració. “Des que tinc sentit de la raó, Lola Herrera sempre ha estat present: a Barcelona, el Mercat de Sant Antoni, la Sagrada Família i, al teatre, Lola Herrera”. La va veure per primer cop als anys noranta al teatre Goya, interpretant el seu mític paper de la vídua Carmen Sotillo a Cinco Horas con Mario i li fa molta il·lusió, trenta anys després, per retre-li aquest bonic homenatge en aquesta emblemàtica sala de La Paloma.
Durant l’acte, una emocionada Lola Herrera ha volgut agrair al Gremi de Restauració aquest reconeixement i ha admirat “la qualitat professional, el desvergonyiment i el sentit de l’humor” de Jorge Javier Vázquez.
Herrera ha compartit amb els assistents els seus records amb la ciutat: ha explicat que la seva tieta, la germana de la seva mare, va haver de sortir de Valladolid fugint de la vida que la societat li tenia reservada pel simple fet de ser una dona soltera. Era costurera en blanc – es dedicava a confeccionar roba interior de senyora, i tenia sempre entre les mans teles i encaixos molt delicats que eren “petites obres d’art”. “En aquella època, la dona soltera, tot i que tingués un ofici i una feina remunerada, estava obligada a atendre els pares, als germans solters i també a les germanes casades i a les cunyades quan es posaven de part. Ser soltera era el més semblant a l’esclavitud i socialment vist com la desgràcia més gran que li podia passar a una dona”. Lola Herrera ha recordat que quan la seva tieta va venir a Barcelona “per buscar la seva llibertat” va trobar aquí tot allò que no havia tingut. “Quan vaig començar a venir a treballar, ella es va encarregar d’ensenyar-me aquesta ciutat, amb entusiasme, amb molt d’amor”, com si fos casa seva. Amava Catalunya”.
L’actriu ha recordat el seu pas pels teatres de Barcelona: “des de l’any 1957 he vingut a treballar pràcticament cada any als diferents teatres de la ciutat. El debut va ser al Romea, després al Barcelona, el Calderón, el Candilejas… el Goya antic, més endavant, el Talía, la preciosa sala Windsor, també la Villarroel, el Tívoli… I torna a començar…”. L’actriu ha recordat que, quan acabaven les actuacions, “la nit era seva”, que “aquella Barcelona era un altre món”, on es respirava “un ambient de llibertat inclús en els temps més grisos, quasi negres…”. Als teatres ha pogut fer el que més li agrada, “contar històries”, i ha lamentat que molts dels equipaments que ha mencionat ja no existeixin: “Pot ser que ni us sonin… però van estar aquí i són part de la història de Barcelona. La desaparició del Calderón – a Rambla Catalunya amb Diputació va ser terrible, un desatí, una pèrdua irreparable per a la ciutat i per al teatre en general”. També el Barcelona – a Rambla de Catalunya amb plaça de Catalunya-, on va estrenar Cinco horas con Mario, on la nit de l’estrena es va desmaiar: “va ser un succés que em va marcar, va sonar l’alarma del que m’estava passant: una depressió que em va durar molt de temps”. “Va ser el teatre on més vaig treballar i em va fer mal d’una manera colpidora la desaparició d’aquell teatre, crec que encara em fa mal…”. I també ha lamentat la desaparició de la sala Windsor, a la Diagonal, on va ser contractada per Xavier Regàs, a qui ha definit com “un gran conversador que hipnotitzava” i del Talía, al Paral·lel, que era propietat de Paco Martínez Soria i que es va incendiar.
Finalment, l’actriu ha volgut compartir una reflexió: “amb la democràcia, les dones hem anat aconseguint -amb molta lluita- uns drets que ningú ens ha regalat. Sé el que és haver de demanar una autorització al marit per fer quasi qualsevol cosa. Si no volem perdre aquests drets, no ens podem distreure ni fer un pas enrere: tots els que fem, han de ser cap al davant. La nostra societat és i ha de ser diversa, plural i respectuosa amb la diferència, perquè tot això ens enriqueix. I tots aquests valors Barcelona sempre els ha representat molt bé. Soc una dona de teatre; ho he estat tota la meva vida. Continuo en actiu, preparant amb il·lusió noves funcions. Sortir a l’escenari em nodreix, fa que em senti feliç, en comunió amb el públic, així que, mentre pugui, buscaré la vostra complicitat i el vostre afecte als teatres. Gràcies per tant i durant tants anys. Que visqui el teatre, que visqui Santa Eulàlia, i que visqui Barcelona!”
L’acte de Santa Eulàlia ha comptat amb l’assistència de nombrosos professionals del sector i representants dels poders públics, com Artur Mas, Ada Colau, Alba Vergés, Daniel Sirera, Elisenda Alemany; agents econòmics i socials com Gabriel Jené, Santa Creu de la Cambra; actors i cantants com Queco Novell, José Corbacho, Octavi Pujades, Albert Baró, Ruth Lorenza, Isabel Coixet, Sofia Coll, Betsi Túrnez, Carles Sans, Anna Maria Barbany, Pep Munné, Agnès Busquets; cuiners com Raül Balam, Carme Ruscalleda; i presentadors com Samanta Villar, Oriol Nolis i Guillem Clua.
En les altres edicions, les persones homenatjades pel Gremi de Restauració de Barcelona han estat Manuela Carmena (2018), Lluís Sans (2019), José Luis Rodríguez Zapatero (2020), Julieta Serrano (2022) i Boris Izaguirre (2023).
