A l’hora d’enfrontar-me a la redacció d’aquest article, em ve al cap una dita: “No és com es comença, sinó com s’acaba.” Busco a Google i en un parell d’IAs l’origen d’aquesta frase. Pel que sembla, és una reflexió bíblica. És curiós com, en imaginar aquest escrit, començo pensant en una frase contrària al que Intermèdia representa realment per a mi. I és que, en alguns casos, sí que importa com es comença. I molt.
Vaig tenir la sort —o l’encert— de triar i ser triada per fer el meu pràcticum de periodisme a l’agència. No puc imaginar un millor inici per a la meva trajectòria en el món laboral. Intermèdia em va donar, a més de les ensenyances evidents que s’esperen quan fas pràctiques de periodista en una petita agència de premsa, una lliçó de futur i un regal.
La lliçó: la importància de saber acollir els estudiants en les seves primeres vivències en el món laboral. En aquest sentit, l’equip d’Intermèdia va ser impecable. Cura, respecte, empatia, convivència intergeneracional i, sobretot, màniga ampla per proposar, provar i equivocar-nos tant com calgués, amb un únic límit: que els clients no se n’adonessin de res.
Poc es parla de l’impacte que té en les nostres vides la primera experiència laboral. Recordo amb nostàlgia els matins elaborant el clipping de premsa dels nostres clients. No només aprenia les bases d’una professió, sinó que tenia un exemple de com voldria fer-ho si algun dia tingués algun estudiant al meu càrrec o, sense anar més lluny, algú més nou que jo al costat.
El regal: un savoir-faire que, amb el vostre permís, he intentat mantenir al llarg dels meus gairebé 8 anys en el món de la comunicació. Espero continuar a l’altura.
Enhorabona per aquests 35 anys comunicant. A tot l’equip: mai oblidaré la vostra generositat. Us segueixo de prop, amics. Fins sempre!
