A través del pagament de l'impost d'establiments turístics (IETT més recàrrec municipal), els creueristes de trànsit del Port de Barcelona generen per persona i dia més ingressos que despeses per a l'Ajuntament. Els creueristes en trànsit aboquen una taxa de 6 o 7 € per persona i dia, depenent de si la seva escala és superior o inferior a les 12 hores.
A més, s'estima que els creueristes del Port de Barcelona – els únics excursionistes sotmesos a aquest tribut – van contribuir amb 14,5 M € el 2024, una xifra que no té en compte l'increment del recàrrec municipal que el govern municipal ha anunciat recentment. D'aquests 14,5 M €, 11,6 M € (dos milions més que el 2023) serien gestionats per l'Ajuntament, una xifra equiparable a l'import total pagat pel Consistori el 2023 en partides com:
- Promoció i participació de la infància i adolescència (10,4 M €).
- Promoció de la gent gran (11,3 M €).
- Atenció a la immigració i a refugiats (10,7 M €).
Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l'estudi *Aportació dels passatgers de creuers del Port de Barcelona a la recaptació fiscal de l'Ajuntament de Barcelona*, elaborat per la Universitat de Barcelona (UB), a petició de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA, per les seves sigles en anglès).
El treball va ser presentat aquesta mateixa tarda en el marc d'un esmorzar informatiu que va comptar amb la participació del catedràtic d'Economia Aplicada de la UB i director del Laboratori d'Economia Aplicada AQR-Lab, Jordi Suriñach, i del director de CLIA a Espanya, Alfredo Serrano.
L'estudi també conclou que:
- El pes de l'aportació dels creueristes a la recaptació total de l'impost d'establiments turístics s'ha incrementat de manera generalitzada, passant de suposar el 3,7 % del total de la recaptació el 2012 al 9,3 % el 2023.
- El 2019, es calcula que els creueristes van representar el 4,1 % dels visitants de la ciutat i que van contribuir al 7,5 % de la recaptació gestionada per l'Ajuntament mitjançant l'impost turístic.
Per tant, el pes dels creueristes respecte al total de visitants és clarament inferior a la seva aportació a l'import total de la recaptació gestionada per l'Ajuntament.
Igualment, el treball analitza la situació en altres destinacions de la Unió Europea (UE):
- El cobrament d'un impost turístic específic a creueristes és molt poc freqüent a Europa. No hi ha uniformitat en els destins europeus pel que fa a la quantia (en aproximadament el 75 % es cobra un màxim de 2 € per creuerista) ni al criteri d'aplicació (embarcament, estada o temps d'escala) d'aquest impost.
- De les 3 grans destinacions (+1 M de moviments de passatgers a l'any) en què es grava als creuers (Barcelona, Palma i Hamburg), Barcelona és on la pressió per l'impost turístic és més elevada.
"Les diferents anàlisis realitzats conclouen que, dels destinis de l'entorn i comparables (Palma i Hamburg), Barcelona és on els creueristes de trànsit estan sotmesos a un impost turístic significativament més elevat. A més, podem considerar el cas del port alemany com a anècdotic ja que l'impost només s'aplica als vaixells que pernocten, cosa que suposa només el 3 % del total de les escales", ha matisat el professor Suriñach.
2024 creixement moderat, concentrat en creueristes de port base
Durant la trobada informativa, el director de CLIA a Espanya, Alfredo Serrano, va valorar la temporada passada a Barcelona (gener – novembre): "L'activitat de creuers a Barcelona ha experimentat un increment en els moviments de passatgers del 2,6 % enfront de 2023, cosa que la situaria per sota de la meitat del creixement a nivell nacional (5,6 %)". En el cas de Barcelona, "l'augment de l'activitat creuerista va representar la quarta part del que va registrar l'altra gran porta d'entrada de turistes, l'aeroport", va aclarir Serrano.
"És destacable assenyalar" – va afegir el directiu de CLIA – "que els moviments de creueristes que van visitar només unes hores Barcelona (creueristes de trànsit) es van reduir en un 2,8 % el 2024. Mentrestant, l'activitat d'embarcament/desembarcament (port base), que té un major impacte econòmic, va registrar un creixement del 7,2 %, cosa que explica l'increment total del 2,6 %. Aquestes xifres demostren que l'estratègia del Port i les navilieres per potenciar les operacions de port base segueixen donant resultats".
Pel que fa als creueristes de trànsit, Serrano també va defensar la seva contribució: "El creuerista de trànsit realitza una gran despesa en un curt període de temps i aquesta només pot créixer si es gestiona adequadament per part dels destins". "L'estudi reflecteix a més que, només amb la seva aportació actual a l'impost d'establiments turístics, els ingressos municipals superen amb escreix les despeses que ocasionen a l'Ajuntament, per tant, són un tipus de visitant que aporta molt al territori i que s'ha de valorar com tal", va afegir.
"Barcelona i Catalunya tenen davant una gran oportunitat per treballar amb la indústria per posar en marxa pràctiques de turisme responsable destinades a que Barcelona – principal port de creuers del Mediterrani – esdevingui un cas d'èxit mundial en la gestió del turisme", ha afegit Serrano.
2025, marcat per l'entrada en vigor del Mediterrani com a Zona de Baixes Emissions
Així mateix, el director de CLIA a Espanya ha esbossat les tendències que es perceben per a la temporada 2025 a Barcelona. "Tot i que encara és aviat, els indicadors mostren que continuaran els avenços en la desestacionalització i les escales de vaixells petits de menys de 1.000 llits passaran de representar el 28 % del total al 31 %".
Serrano també ha volgut subratllar la importància de l'entrada en vigor de la designació del Mediterrani com a Zona de Baixes Emissions per part de l'Organització Marítima Internacional (OMI) el proper 1 de maig. "Es tracta d'un fet històric – celebrat per la indústria de les línies de creuers – que significarà la materialització de les demandes de diferents actors socials al llarg del temps i que, en última instància, suposarà una millora en la qualitat de l'aire".
La designació com a Zona de Baixes Emissions implica limitacions més estrictes pel que fa a les emissions de matèria particulada i òxids de sofre, repercutint positivament en la qualitat de l'aire. Així, el contingut de sofre dels combustibles marins no podrà ser superior al 0,10 %, cosa que suposa una reducció del 80 %.