Escolta-ho en àudio aquí.
Durant l'última Reunió del Cercle d’Economia vaig tenir el plaer de compartir una sessió en petit comitè amb Sir Jim Skea (president del panell d’experts sobre el Canvi Climàtic de la UNESCO). A la conversa, es va parlar de sostenibilitat, de greenwashing i vaig sentir per primera vegada el concepte greenhushing. Si greenwashing (rentat de cara verd) significa fer veure de manera enganyosa que ets més sostenible del que ets, greenhushing (xiuxiueig verd) és la decisió de no comunicar o minimitzar les iniciatives sostenibles per por de rebre crítiques o ser acusats precisament de greenwashing.
El greenhushing em sembla molt revelador del moment en què estem. A la primera sessió presencial de Truthful Talks, aquest tema també va sortir: algunes empreses decideixen no comunicar les seves accions sostenibles. Aquest recel és comprensible, però alhora ens fa perdre oportunitats de compartir iniciatives positives, encara que siguin petites o imperfectes. Com a professional de la comunicació em trenca tots els esquemes. Per posar un exemple: si el nostre propòsit és que el planeta sigui més verd, per què no explicar que hem donat suport econòmic a una iniciativa de neteja de les platges?
Potser no es tracta de parlar menys, sinó de parlar millor. Amb més claredat, més transparència i més honestedat. No cal tenir-ho tot fet ni perfecte per explicar el que estàs intentant fer. Callar també pot ser un risc: el risc de desconnectar amb el teu entorn i de perdre la confiança que es construeix explicant les coses tal com són.
Potser el que cal és menys washing i més comunicació responsable i honesta.