El segle IV abans de Crist, Aristòtil va definir l'home com un animal polític, és a dir, social. O dit d’una altra manera, capaç de crear famílies, societats i al capdavall, ciutats, en el sentit d’entitats i persones organitzades en un sistema polític.
Molts centenars d'anys més tard, procuradors, advocats, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers i notaris van ser algunes de les primeres professions liberals que van organitzar-se a Catalunya entre els segles XVIII, XIX i començaments del XX, com a conseqüència directa del creixement de l'ensenyament universitari, la industrialització i l’aparició de les professions liberals.
El seu precedent històric, tot i que amb naturals diferències derivades del seu diferent entorn històric, social i polític, van ser els gremis d'artesans que aplegaven practicants de diferents oficis manuals. Van aparèixer entre els segles XI i XII, a mesura que creixien les ciutats, el comerç l l’artesanat urbà. Alguns d'ells encara perduren.
A Barcelona, van arribar a tenir una força considerable dins el Consell de Cent, que governava la ciutat i els seus “carrers”. Eren formats per fusters, ferrers, teixidors, sabaters, argenters, impressors, etc.
Uns i altres treballaven i treballen en defensa dels interessos dels seus afiliats, però també per la convivència pacífica i el progrés del major nombre possible de conciutadans dins el seu context urbà de referència.
Intermèdia, ha tingut i té l'honor i el plaer de treballar i haver treballat per molts d’ells, com per exemple, el Col·legi de l’Advocacia, d’Economistes, d'Arquitectes, d’Agents Comercials, d'Odontòlegs, de Procuradors, d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, d'Auditors, de Graduats Socials, d'Economistes, d'Enginyers Industrials, l'Asociación Española de Centros Comerciales, l'Afopac (Associació de Forners i Pastissers de Catalunya), i ara, més recentment, pel Gremi d’Estacions de Servei i pel Gremi de Garatges.
Tres públics en cercles concèntrics
La incidència d'aquests col·lectius organitzats davant l’opinió pública no és només innegable, sinó constant. Un gremi o un col·legi sap que té tres públics indispensables que reclamen la seva eficiència.
Un primer públic és intern i està integrat bàsicament pels seus afiliats, als qui cal fer sentir protegits i ben representats dins d’un sistema de responsabilitats compartides (i sovint disputades) amb les institucions polítiques, mediàtiques i econòmiques del país, que, a la vegada, també formen part del seu públic.
El segon cercle concèntric és el format pels col·lectius “germans” de cadascun. En el cas dels metges, els infermers. En el cas dels advocats, els procuradors, per posar només dos exemples prou evidents.
Finalment, tenim el “gran públic”, amb el qual cal relacionar-se identificant abans de res quins són els interessos que connecten uns i altres i, en definitiva, quina és la utilitat d’aquesta relació, quin grau de confiança projecta el col·lectiu, quina autoritat moral i acadèmica se li pot atorgar en temes d’interès general de la seva competència i en definitiva “i això per a què serveix?”.
Una pregunta que dissortadament també hem sentit formular algun cop a alguns professionals de diferents disciplines col·legiades, i que hem après a contestar amb l’ajut dels nostres serveis de conceptualització, formació en lideratge i habilitats comunicatives i construcció de cercles de confiança institucionals, socials i mediàtiques.
Que tingueu un bon mes de juny!