Hi ha frases que com a consultores i consultors de comunicació reconeixem a la primera com a senyals d’alerta. Una d’elles, pronunciada amb entusiasme i aparent innocència, és “Volem una nota de premsa molt creativa. Que no sembli una nota de premsa ... però que sigui una nota de premsa”. L'altre clàssic instantani és "Volem impacte, però sense fer soroll".
El client no vol una nota de premsa, vol un conjur, màgia. Però com som gent de pau (i de deadlines), respirem profundament i intentem desxifrar en realitat què vol.
Vol que tots els mitjans llegeixin la nota de premsa.
Vol que sigui breu, no obstant això que ho expliqui tot (fins i tot el que no és notícia).
Vol que soni informal, però també professional.
Vol que no sembli una nota de premsa ... però que funcioni com a una nota de premsa.
I, idealment, per a demà abans del migdia. I m'ho diu avui a les cinc de la tarda.
Altres frases que em fan tremolar l'ull esquerre: "És un projecte molt innovador, és molt important. La nota ha de ser disruptiva, que impacti, que es noti que som diferents".
Obres un word, mires fixament a la pantalla i et preguntes: com ballo damunt la línia fina que separa un missatge corporatiu d'un conte de fades? És a dir, com faig creativa una nota de premsa sense trair-ne l'essència. Perquè sí, les notes de premsa tenen estructura i els companys i companyes periodistes les agraeixen tal com són: titular clar, primer paràgraf amb el qui/què/on/com i per què i declaracions amb cara i ulls.
És l'essència i l'encant del nostre ofici: transformar un "vull visibilitat" en un pla de mitjans, un "necessitem impacte" en trobar l'angle noticiable, un "fes que surti a TV3" en una nota impecable, una foto potent i un timing ben lligat.
Per això som aquí. Som els traductors entre el que el client vol i el que el periodista necessita.
"Ei, ho veus? Al final ha sortit a la Vanguardia". I tant que sí. Com no havia de sortir?