Ramón de Campoamor ja deia allò de “en este mundo traidor, nada es verdad ni mentira, todo es del color del cristal con que se mira”.
Probablement , amb aquesta mateixa frase s’han iniciat milers i milers d’articles d’opinió, discursos, conferències i altres eines de comunicació verbal o escrita, molt abans que a mi se m’acudís fer aquest humil post dels dijous.
Però el cert és que el clàssic em ve al cap cada dia, quan rebo puntualment el mail del meu company Alejandro Titos,on adjunta les portades del dia. Les primeres planes dels diaris, ja ho sabeu, són –juntament amb l’acudit o la banda còmica diària– l’exponent més clar de la línia editorial que defensa cada grup de comunicació.
En tenim, doncs, exemples cada dia. Les d’avui, concretament, parlen, a més dels temes habituals sobre la crisi, “el Papus” de la intervenció, les retallades i altres alegries quotidianes, de la darrera ocurrència de la senyora Aguirre, qui no para quieta. Sembla ser que la presidenta de Madrid, qui, segons Isabel San Sebastián, és “la única presidenta autonómica a la que le cuadran las cuentas”, ha fet unes declaracions demanant la devolució de competències autonòmiques a l’estat, per tal d’estalviar-nos una pasta.
Isabel San Sebastián és una opinadora de prestigi que escriu a l’ABC i que, tot i que sembla que sempre estigui enfadada, és una senyora molt simpàtica que només li té una mica de mania als socialistes, als nacionalistes i, segons com, al senyor Rajoy, qui, alhora, sembla que no està gaire content amb les declaracions de la senyora Aguirre.
I aquí ve allò del “color del cristal con que se mira”. Si mirem les portades d’avui veurem que qui més defensa Rajoy és… El País !!!! I si llegim les pàgines d’opinió dels diaris de Madrid, veurem que són, justament, Isabel San Sebastián i Ignacio Camacho –els quals escriuen un al costat de l’altre a l’ABC– els qui diuen que “el modelo que Rajoy pretende mantener intacto es inoperante” (San Sebastián) i que “el modelo sensato de estado autonómico sería el de un federalismo igualitario y homogéneo”.
Sembla mentida la capacitat que té la senyora Aguirre per encertar quin serà el parer de dos dels principals opinadors polítics de la premsa de Madrid, oi? Just l’endemà mateix de les seves declaracions, ja surten a donar-li suport sense embuts, en contra del paper de nacionalistes, alguns socialistes, alguns presidents autonòmics del PP i, sobretot, del president Rajoy, pobre home, que es veu que encara no en té prou amb tot això de les intervencions i les retallades.
I és que en això de la política (en relació als mitjans de comunicació) la qualitat professional més important és la de la clarividència. Paraula d’Aguirre!