Explica el professor Marcel Just, Professor de Psicologia de la Carnegie Mellon University (Pittsburgh), que el cervell humà processa 60.000 cops més ràpid una imatge que un text. Hi ha alguns líders polítics i socials que ho saben. N’hi ha que no. I, sens dubte, els que no en tenen ni la més remota idea són alguns taxistes de Barcelona.
Més enllà de les raons objectives que pugui tenir aquest col·lectiu per expressar el seu malestar, que aquí no discutirem ni poc ni molt, hi ha dues imatges nefastes que han donat la volta al món a través de televisions i xarxes socials. Una és el bolcament d’un cotxe en un pàrquing de l’aeroport. L’altra és l’atac amb esprais i cops de peu contra un vehicle de la competència en el que viatjava una jove família francesa amb una nena petita, probablement terroritzada per aital benvinguda a casa nostra.
Qualsevol especialista en mediació, o fins i tot qualsevol sociòleg que hagi estudiat mínimament la teoría del conflicte social, sap que la simple aparició de la violència és factor suficient per deslegitimar una causa, per justa que pugui ser. I no es tracta de la hipotética mala reputació que pugui adquirir la ciutat de Barcelona. Totes les grans ciutats registren de tant en tant conflictes socials de major o menor intensitat. Només cal observar París. Es tracta de que terroritzar una nena petita és terrorisme i de tenir present que una mala imatge pot destrossar la millor tesi del món.
Seria una llàstima veure desaparèixer del paisatge urbà de Barcelona els colors groc i negre que l’han identificat des de l’any 1934. Però una cosa és segura: a cops de peu no s’aconseguirà la seva supervivència.
Bones vacances a tothom.