Com a mostra de l'entusiasme ciutadà que va envoltar els anys del primer mandat d’en Negre a la Cambra, cal esmentar el viatge organitzat a iniciativa de la Fundació Barcelona Promoció, participada al 50% per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, que va pensar en la possibilitat de rendibilitzar l’experiència empresarial adquirida pel teixit econòmic de la ciutat arran de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.
Mayolas, el director i autèntic cervell de la Fundació Barcelona Promoció, havia treballat anteriorment al Comité Olimpic Barcelona 92 (COOB92), en qualitat de director de la Vila de Premsa de Montigalà.
Atlanta, la capital de Geòrgia, amb una població central de menys de 500.000 habitants però amb una àrea metropolitana d’uns 6 milions d'habitants, es preparava per celebrar els seus propis JJOO, l’any 1996, i sabien que els hi seria molt difícil superar el llistó on l'havia deixat l'esforç i l’entusiasme de tota una generació d’actors públics i privats del nostre país.
L'ambaixada catalana, presidida per Antoni Negre estava integrada pel mateix Mayolas, Aurelia Comadran, directora de Cooperació Internacional de Cambra, José García Reyes, director de Relacions amb els Estats Units i Canadà al Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, mateix, com Intermèdia i responsable de relacions amb la premsa, i un parell d’alts executius d'empresa especialment interessats en fer aquells contactes: l'actual consultor i opinador Xavier Roig, llavors vicepresident de desenvolupament de negocis internacionals de SEMA, una empresa anglo francesa lider de software i computació, i Josep Ignasi Borés, llavors president de l'enginyeria Telemond a Espanya.
La iniciativa va ser tot un èxit d’imatge, a la que hi va col·laborar força la participació d’en Garcia Reyes, bon coneixedor del territori, on havia estudiat i viscut durant 15 anys, primer com estudiant i després com a professor ajudant i numerari de llengua i literatura espanyoles a la Vanderbilt University (Nashville, Tennessee), i més tard a la Universitat de Loyola a Chicago.
Tornat a Barcelona, Garcia Reyes va ser director de la Regional Book Office (United States Information Office) braç cultural del Govern nord americà, raó per la qual va ser posteriorment contractat pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar relacions amb Amèrica del Nord.
La comitiva va ser rebuda amb tots les honors amb una primera trobada al Trust Company Bank, seguida per un dinar multitudinari organitzat al Downtown Ritz Carlton Hotel per la Cambra de Comerç d'Atlanta (pronuncieu “Al·lan·na”) presidit pel Chairman de l’Atlanta Chamber of Commerce, Jerry Bartels, i presentat pel president de la Trust Company Bank, Bud Gould.
En aquell escenari, Negre va fer una conferència (força documentada des d'Intermèdia) en la que s’explicava, amb dades i xifres, la realitat històrica i present de Barcelona, la col·laboració público privada i la participació de la societat civil en el projecte, el resultat
econòmic dels Jocs i sobretot, l’efecte transformador i de canvi de paradigma que havien suposat per aquella ciutat que havia sabut posar-se guapa a temps.
“Barcelona posa’t guapa” havia estat justament l’eslògan lèxicament mestís d’aquella gran campanya de restauració de façanes que també va ser motiu d'admiració per part dels comensals quan al final de la xerrada les pantalles van projectar el vídeo de la transformació urbana de la ciutat.
“Nosaltres no fem negocis sense art, cultura i bons amics” va dir Negre en la roda de premsa, organitzada pels serveis de premsa de la Cambra nord americana, amb els quals Intermèdia va col•laborar força a l’hora de
- Identificar i categoritzar els mitjans convocats.
- Redactar un document de Q&A (preguntes i respostes mès previsibles).
- Elaborar un comunicat de premsa posterior.
Altres activitats que van omplir l’agenda del viatge van ser sengles visites (sempre a bord de la magnífica limousina que ens van oosar a disposició) al Jimmy Carter Center, el Martin Luther King Center, la seu central de Coca Cola i la visita als estudis centrals de la CNN, on el seu president i fundador, Ted Turner, llavors casat amb Jane Fonda ens va rebre i ensenyar personalment les seves instal·lacions.
Turner, nascut l'any 1938, era i és un enamorat de Barcelona, que coneix i des que l’any 1987 va signar un acord amb el llavors director de TV3, Enric Canals, mitjançant el qual l’emissora catalana era la delegada de la CNN per a tot Espanya i emetia notícies per a tot el món a través del programa CNN World Report, dirigit i presentat en anglès per Fina Brunet.
L'experiència es va repetir més tard a Brussel·les en un viatge de presentació a les principals institucions de la Unió Europea i, des del punt de vista d’Intermèdia, havia tingut un precedent destacable l'any 1991, en una altra missió comercial a Caracas, organitzada per una associació propera a Unió Democràtica inspirada per l’actual president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.
Dues altres històries que, sens dubte, tenen prou entitat per ser explicades a banda i que també van proporcionar a l’agència un llegat de bons contactes i de bones amistats, que al capdavall són dues coses que gairebé sempre acaben coincidint.