Vaig començar la meva aventura a Intermèdia Comunicació com a estudiant en pràctiques l'octubre de l'any 2010. Recordo perfectament aquella primera setmana de la mà del meu company i amic de la universitat Jordi Laball: nervis, entusiasme i la curiositat per endinsar-me en el dia a dia d'una agència de comunicació. Qui m’havia de dir que aquell seria el primer pas d'un llarg recorregut professional que encara continua?
En aquells primers mesos, tot era nou per a mi: no havia vist mai una nota o un dossier de premsa, una base de dades de periodistes, un recull de premsa... Però vaig tenir l'oportunitat d'aprendre de grans professionals i endinsar-me en la professió de la mà d’un sector que, a priori, mai hauria triat: l’energètic.
De mica en mica, em vaig incorporar en nous equips, vaig conèixer nous sectors, vaig anar ampliant els meus coneixements i habilitats i enfrontant-me a reptes que em van fer créixer tant personalment com professionalment. Sempre he agraït començar a la professió en una agència relativament petita, ja que he pogut conèixer de primera mà totes les tasques que s'hi desenvolupen, i això m'ha permès adquirir una visió molt rica i diversificada. Des de projectes vinculats amb institucions públiques fins a iniciatives del sector privat, he pogut observar com una estratègia ben plantejada pot marcar la diferència.
Intermèdia fa trenta-cinc anys, i jo tinc la sort de formar part d’aquest projecte des de fa gairebé quinze. En aquest període, moltes coses han canviat: l’oficina, els mitjans de comunicació, la forma de treballar gràcies al núvol, l’equip, la possibilitat de teletreballar, la forma de reunir-se...
En canvi, hi ha altres coses que afortunadament es mantenen intactes. De fet, un dels aspectes que més em van captivar d’Intermèdia i que encara manté amb tota la seva essència és la vocació de servei, el tracte personalitzat als clients i la feina feta amb cura, gairebé com una peça d’artesania. Poder parlar de tu a tu amb ells, i assegurar-se que sàpiguen que poden comptar amb tu sempre que necessitin alguna cosa.
Un altre element que es manté intacte és el de l’adaptació als canvis. Per exemple, amb la popularització de noves eines digitals i xarxes socials ens vam haver d’adaptar ràpidament als nous hàbits de consum per poder desenvolupar les estratègies de comunicació més efectives segons cada cas, fet que va transformar profundament la nostra manera de plantejar i executar els projectes.
I en últim lloc, – però no menys important – no han canviat la il·lusió i implicació de l’equip, tant de persones veteranes com de persones nouvingudes, ja que són el motor de l’empresa. I sempre m’agrada fer una especial menció als estudiants en pràctiques, que com jo aleshores, trien Intermèdia per descobrir a fons el món de la comunicació corporativa. És gràcies al compromís col·lectiu, des de les aportacions més veteranes fins a l'energia i les noves idees dels més novells, que l’empresa avança i creix amb força.
En aquests quinze anys a Intermèdia, he rigut, he plorat, he viatjat, m’he fet molts cafès, he tingut l’oportunitat de treballar per molts clients – i amb molts proveïdors! -, he escrit molts materials informatius -moltíssims!-, he organitzat molts esdeveniments, he convocat a molts mitjans de comunicació, he conegut a moltes persones del paper cuixé – he de confessar que em continua fent la il·lusió del primer dia!-...
Treballar a Intermèdia ha estat molt més que una experiència laboral, ha estat un viatge ple d'aprenentatges, connexions i reptes que han configurat qui soc avui. Em sento molt agraïda per totes les oportunitats que he tingut, en especial la que em va donar el Toni quan vaig acabar el període de pràctiques, i pel camí recorregut al costat d'un equip increïble.
Estic convençuda que el futur continuarà portant-nos noves oportunitats per continuar creixent i fent del nostre treball una font de valor i inspiració. Per molts anys, Intermèdia!
