L’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) és la organització comercial d’aquesta indústria més gran del món. Té representació a Amèrica, Europa, Àsia i Oceania i aplega al 90% de les navilieres del sector. Aquesta entitat està preocupada per la imatge que existeix a Barcelona del turisme de creuers, que consideren més basada en percepcions que en dades objectives. Un exemple seria la impressió existent que els creueristes són un turisme de baixa qualitat, quan es tracta d’un públic que fa una despesa diària durant la seva estada força superior a la mitjana dels visitants de la ciutat.

CLIA ha volgut copsar de primera mà l’opinió de la societat civil barcelonina respecte a la indústria dels creuers, per la qual cosa, acompanyada d’Intermèdia, va iniciar una campanya de prescriptors que es va traduir en una intensa ronda de contactes amb associacions veïnals, comercials, polítiques i empresarials, en les que va tenir l’oportunitat exposar la seva visió sobre l’impacte del turisme de creuers a la ciutat però, sobretot, d’escoltar i intentar arribar a possibles acords de col·laboració. 

Un segon pas va ser intentar portar el debat a l’àmbit les dades reals i fugir del món dels prejudicis, més quan es detecta un profund desconeixement de què representa la indústria dels creuers i de la seva realitat. Només un exemple, CLIA disposa d’una recerca feta per IPSOS durant el 4t trimestre de 2022 que indica que la percepció dels barcelonins sobre el sector milloraria gairebé en un 66 % dels casos si sabessin que els creuers paguen la taxa turística. D’aquí que s’encarreguessin a la Universitat de Barcelona dos estudis, un d’anàlisi sobre l’evolució dels creueristes al port de Barcelona i un segon consistent en la simulació de recaptació d’impostos associada a la modificació dels tipus de l’impost sobre estades turístiques. Els resultats són contundents: només el 4,1% dels turistes que arriben a Barcelona són creueristes, mentre que aquesta activitat representa més del 8% de la recaptació de la taxa turística de la ciutat, una xifra que s’incrementarà sensiblement en els pròxims anys.

Un cop conegudes les dades, es posen en coneixement de la ciutadania mitjançant una trobada amb els mitjans de comunicació que va aplegar més d’una vintena de periodiste s i va generar de forma immediata 55 impactes: 41 en premsa, 6 en ràdio i 8 en televisió, als quals caldria afegir els que s’han anat produint amb posterioritat.