El professor de Comunicació de la Universitat de Vic, Xavier Ginesta ha publicat un magnífic llibre que es titula “La disneyització del futbol” que, entre altres coses, explica la progressiva conversió dels aficionats en consumidors i la imparable tendència dels usuaris a la pràctica d’un consum “a demanda”. 

Es tracta d’una demanda de productes i experiències que enforteixen la identificació del fan amb el seu Club, i d’una exigència creixent: poder fer-ho a l’hora que els hi vagi més de gust. Això demana molta planificació i grans instal·lacions físiques i virtuals d’intercanvi, cosa que ha convertit la pràctica professional del futbol en una indústria de l’entreteniment.

Però aquest procés afecta només al futbol? O afecta també a la política, la comunicació i el periodisme? Sens dubte, qualsevol activitat humana que demani adhesions ha de ser atractiva. Provocar avorriment no fa influent a ningú. Però això no justifica la superficialitat ni una espectacularització buida de continguts. Un entreteniment sense arguments de qualitat no és útil, i per tant, tampoc és consistent ni sostenible. 

Pel que fa a la informació, està bastant clar que avui dia el consumidor la vol poder rebre a demanda, a qualsevol hora del dia o de la nit, sense haver d’esperar l’hora del telenotícies o d’anar a buscar el diari a la cantonada. L’escriptor i públicista Joan Josep Isern es queixava fa poc en una de les seves Totxanes, que al barri ja no queden punts de venda on comprar diaris de paper, però segurament n’hi hauria més si hi hagués una demanda suficient, com la que hi havia abans d’internet. 

Actualment, els consumidors busquen prescriptors d’opinió pública compartida i facilitadors d’experiències, d’idees. En aquest sentit, el publicista Georges Lois, inspirador de la mítica sèrie Mad Men, ens ensenya que les idees han de ser fàcils d’entendre, dur implícita una promesa i estar enfocades a una emoció principal.

El problema és quan un excés de prescripció o d’experiències enterboleix els sentits del receptor i al final ja no se sap quina és la idea, ni quina diferència hi ha entre ser del Barça o ser, simplement, un client del Barça. Se’n diu infoxicació. Cal estar-ne previngut.

Que tingueu un bon mes de novembre.