A la primera sessió dels Diàlegs sobre el futur de la premsa al segle XXI que Intermèdia va organitzar al Palau Macaya amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i el suport del Col·legi de Periodistes i Dircom Catalunya, tres directors de tres importants diaris de Barcelona van coincidir en dir que els consells de redacció d’avui dia ja no són el combat ferotge entre mascles alfa que havien estat sinó un debat serè i documentat entre diferents opinions i punts de vista.  

Per la seva banda, Frederic Laloux explica que l’Exèrcit i l’Església -a qui s’haurien pogut afegir els mitjans de comunicació- són exemples d’organitzacions piramidals basades en la jerarquia d’un líder totpoderós d’obediència indiscutible. A l’extrem contrari hi ha les organitzacions horitzontals de darrera generació, basades en la responsabilitat personal i col·lectiva, l’autogestió i l’eficiència. Les primeres son organitzacions “red”. Les darreres, son “teal”. Ara, cada cop més, a les redaccions les decisions es prenen per consens, després d’analitzar les dades que proporcionen digitalment els propis lectors: preferències temàtiques, ordre de lectura, opinadors més respectats, etc. El futur, sens dubte, és “teal”.

Però la sorpresa salta quan t’arriba a l’iphone un “Ejército Talk” en el que surt un Suboficial Major de nom Alejandro Ponlla, professor de l’Escola de Líders de l’Exèrcit parlant a un grup d’alumnes uniformats sobre “Mando, Autoridad y Liderazgo” i explicant que tot just acabat d’entrar a l’acadèmia li van donar el millor consell possible: “fes-te mereixedor de la salutació dels teus legionaris”. És a dir, si vols liderar de debò, sigues competent, fés que confiïn en tu i procura ser el seu exemple a seguir. 

Segons deia l’escriptor i periodista Ryszard Kapuscinski , per ser un bon periodista cal ser una bona persona. Antonio Franco va ser un professional de la informació extraordinàriament competent que no buscava el seu lluïment personal, però sabia treure el millor de cadascú, tenia la confiança de tothom i, quasi sense voler, era un exemple a seguir. 

Antonio Franco era una bona persona que es va dedicar al periodisme. 

Llarga vida, doncs, al Periodisme i a la Comunicació i feliç mes d’octubre..