Hi ha qui actua com si el pessimisme, la desconfiança, i en definitiva, el derrotisme, fossin prova definitiva de pertinença al selecte club dels més intel·ligents de la classe. Són persones que solen empassar-se acríticament versions properes i atacar sense manies aquelles altres que no identifiquen com a pròpies. 

Es tracta d’estats mentals que no accepten la realitat i desemboquen, segons subratlla el professor José-Francisco Jiménez-Díaz, de la Universidad Pablo de Olavide, en aïllament, individualisme i, en definitiva, malenconia.

Segons dades del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), la desconfiança no ha parat de créixer des de l’any 2008, sobretot als països del sud d’Europa, i els seus responsables serien bàsicament els principals agents emissors d’opinió pública. És a dir, els partits polítics i els mitjans de comunicació de gran abast.

Quina estratègia convindria seguir per superar aquesta tendència? 

Estratègia? Com recorda “Incubadora despegue”, el general nord americà Omar Bradley, ja va dir en plena Segona Guerra Mundial que “els aficionats parlen d’estratègia; els professionals, de logística”. Que traduït al llenguatge de la comunicació, vol dir que tenir idees brillants està molt bé, però que el que compta, al capdavall, és informar-ne correctament perquè arribin a tothom de manera clara.

Probablement, la dificultat rau en que la informació és un producte que cal fabricar honestament amb matèries primeres de qualitat (talent professional), embolicar de manera atractiva (disseny), projectar adequadament al mercat (màrqueting) i fer arribar al consumidor de manera ràpida i accessible (distribució).

Ningú diu que sigui fàcil, però només d’aquesta manera serà possible recuperar la confiança, evitar l’aïllament, i en definitiva, evitar la malenconia.

Que tingueu un bon mes de maig!