Diuen que les ovelles es passen la vida tement que se les mengi el llop, però al final qui se les menja és el pastor. Vol dir que, sense perdre de vista el llop, cal desconfiar de la gent que viu de fer por. N’hi ha molts que d’això n’han fet un ofici, un “modus vivendi”. 

Probablement, derrotisme i ingenuïtat són dues cares de la mateixa intenció manipuladora, contra la qual només es pot lluitar posant dades de qualitat sobre la taula. De fet, sense dades no hi ha periodisme ni comunicació fiables. Només hi ha propaganda. 

Iniciem el mes de maig amb un cert flaire d’esperança. Les dades de la Covid19 milloren, els restaurants tornen a servir dinars i sopars, l’experiment de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi ha estat positiu i Barcelona es la tercera ciutat preferida dels emprenedors per crear startups i la quarta al ranking dels 10 hubs tecnològics de la Unió Europea, segons explica el director de transformació digital de la Mobile World Capital Barcelona, Jordi Arrufí. 

Vol dir que vivim en un món idíl·lic? Ni de bon tros. La crisi empresarial i laboral post pandèmia és enorme, l‘accés als fons europeus de recuperació Next Generation no arribaran prou a temps de salvar determinades economies incapaces de canviar el seu model productiu i la bronca política que darrerament s’ha instal·lat al nostre entorn ens provoca malestar, desinterès per la cosa pública i malsons en blanc i negre.

Sembla que davant d’aquest panorama no hi ha altre remei que recordar els versos de Ramón de Campoamor i tenir present que quan més fosc sigui el color del vidre que ens posem (o que ens posin) davant del nas, més fàcil serà que ens estimbem a la primera batzegada. Que n’hi haurà unes quantes.  

Que tingueu un bon mes de maig.