“El veus aparèixer i dius està trist. Si l’hi tapes la boca, la seva mirada és seriosa, i podries pensar dimitirà. Però si li tapes els ulls, la boca anuncia una altra cosa”. Així començava dilluns al vespre un fil d’X l’experta en comunicació no verbal Patrycia Centeno, després que el president Pedro Sánchez diguès que, ves per on, ara em quedo.
I seguia Centeno: “quan parla de l’atac, comissures avall (dolor) i mur amb les mans agafades (protecció). I finalment, sorpresa. Sorpresa? Si?
Els especialistes diuen que un 80% dels missatges es transmeten gestualment. i que l’expressió corporal és molt més fiable que les paraules. Un dels més fervorosos creients d’aquesta teoria és en Pep Guardiola.
“Tindrem (tindreu) problemes (amb mi)” va advertir al seus capcots jugadors al vestidor del City després de perdre per 2 a 0 contra el Southampton, tal com es pot veure en un vídeo de Netflix mig clandestí que ha circulat abastament per les xarxes.
“Aquest equip (el dels jugadors que miren a terra o arronsen les espatlles quan un company no arriba a temps d’acabar una jugada, o xuta fora dels tres pals quan només li calia empènyer suaument la pilota, els que quan van maldades, eviten la mirada dels altres) no és el meu equip”. No és l’equip que jo vull, en definitiva.
“No podeu jugar bé si el vostre llenguatge corporal no és el correcte”, els hi va venir a dir. El teu desànim potencia l’ànim dels adversaris, la teva mandra activa l’energia dels competidors, la derrota mental que anuncia la teva mirada s’encomana ràpidament als teus companys d’equip.
Liderar, en definitiva, és això: comunicar en positiu, tant si les coses van bé com si van malament. Tenir sempre present que per guanyar és imprescindible fer sempre bona cara.
I d’en Xavi Hernández ja en parlarem un altre dia.
Mentrestant, que tingueu un bon mes de maig!