Jordi Goula, ponent habitual de les sessions d’Intermedia Confidencial, inicia la seva exposició tot dient que “estem davant d’un nou fenomen, en el qual conflueixen alhora tres crisis diferents: la financera, la inflacionària i la immobiliària, cadascuna amb la seva pròpia identitat”. “Això, explica, no havia passat mai, i ens està portant a un descens del consum i de la inversió i a un augment de l’atur”. A més a més, afegeix, a Catalunya tenim un greu problema de finançament.

La crisi financera, però, és la que arrossega les altres. A nivell internacional, diu, s’observa una gran desconfiança entre les entitats financeres, les pèrdues de les quals creixen cada cop més. L’OCDE creu que el pitjor ha passat però no hi ha una setmana que no ens emportem un ensurt. La darrera notícia rebuda és que el govern dels EEUU ha hagut d’intervenir les entitats financeres Fannie Mae i Freddie Mac per evitar-ne la fallida. La bona notícia, en aquest cas, és que els americans han fet saber que no deixaran caure cap banc.

A Espanya, d’altra banda, ens trobem en una situació d’alt risc i gran endeutament, i, tot i que sortosament, no patim el fenomen de les subprimes, la manca de liquiditat de les entitats financeres fa que hagin de finançar-se en el crèdit interbancari, amb els costos addicionals que se’n deriva. En aquest context, considera, les continues pujades
dels tipus d’interès que marca el Banc Central Europeu, no ajuden pas a combatre la inflació, estan enfortint l’euro, i els preus, i en concret el del petroli, no s’abarateixen, produint una correlació inversa que pot acabar fent malbé l’economia ja que enlloc d’activar-la el que s’està aconseguint és que el consum s’estigui alentint.

Quan a la inflació, que ha provocat un increment d’un 100% el preu del petroli en un any i ha encarit exageradament els aliments, Goula es demana si és que hi ha un desequilibri entre oferta i demanda o es tracta d’un simple fenomen especulatiu. Se’ns diu que és culpa de l’augment de la demanda, però l’OPEP assegura que no tenen cap problema de subministrament. Per Goula, però, no pot ser que la llei de l’oferta i la demanda faci variar 10,75$ en un sol dia el preu del barril del petroli, que pugi això és una clara conseqüència d’operacions especulatives internacionals, dutes a terme pels hedge funds, els fons de pensions i la banca d’inversió.

Caldria, doncs, “regular el paper d’aquests entitats”. Sobre la crisi immobiliària, Goula diu que tenim un stock de 800.000 habitatges i unes empreses ofegades pels crèdits que no venen al ritme previst, mentre els preus baixen i baixen. La situació, considera, és preocupant perquè d’aquí 18 mesos s’haurà acabat tota l’obra en construcció. Igualment, l’atur ha crescut en el mes de juny (el 35% dels aturats correspon a immigrants), període en el que tradicionalment sol augmentar l’ocupació.

Finalment, el ponent assenyala la dificultat afegida del finançament de Catalunya i remarca la diferència fonamental que hi ha a l’hora de computar l’aportació fiscal de la comunitat de Madrid, que, d’una banda, compta amb les seus centrals de grans companyies privatitzades, i, d’altre cantó, imputa a totes les comunitats autònomes moltes inversions estatals al seu territori. La sessió, com és habitual, acaba amb una llarga i cordial sobretaula off the record.

Data de la trobada: 16/07/2008

Títol de la trobada: Tres crisis en una