“Jo estic en política perquè en tinc la il·lusió i penso que puc fer coses, i el dia que pensi que ja no puc fer-les des de la política, ho deixaré”. Amb aquesta declaració d’intencions iniciava l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, la darrera sessió d’Intermèdia Confidencial del proppassat dijous 25 de març, on va parlar del seu llibre “La llibertat com a resposta”, i, sobretot, de la seva experiència com a màxim responsable de la política de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que n’hi ha molts que consideren una mena de mostra a escala municipal d’un conjunt de bones pràctiques de l’Administració pública en general.

Recoder va ser presentat pel director d’Intermèdia com a persona que vindica la dignitat del polític professional i de la funció pública, persona oberta al diàleg i deixeble directe de l’escola política impulsada durant els primers anys del restabliment de la democràcia pel llavors secretari general de CDC; Miquel Roca i Junyent.
Ecologista no fonamentalista, Recoder, va dir el presentador, “és un home que sap anar en bicicleta i reclamar alhora, i sense complexes, la construcció de les infraestructures necessàries.” L’invitat es va mostrar certament crític amb alguns modus operandi de la política en general i va dir que la sinceritat és el valor que més reconeix i, que, dissortadament, més troba a faltar entre les persones que es dediquen a la funció pública. Incòmode amb el que va qualificar “d’obsessió pel políticament correcte, que ens ha portat a ser on som”, va apostar per eformes estructurals del sistema, començant per la llei electoral, que permetin la designació de representants que siguin directament esponsables davant els seus electors.

“Som hereus d’un sistema creat fa 30 anys” va lamentar-se Recoder. La diferència, però, segons el ponent, és que fa trenta anys els polítics eren “de primer nivell” i ara costa molt aconseguir que la gentmés vàlida de la nostra societat s’hi vulgui dedicar. “El problema és que el sistema electoral ja està caducat” va concloure. “De fet, els teus electors no són tant la gent que vota com la gent que domina l’aparell del teu partit i decideix l’ordre de les llistes electorals”.

Però “els pessimistes no es poden dedicar a la política”, va dir més endavant, abans de qualificar la transparència com a norma bàsica de gestió, i l’educació, com a millor inversió d’un país”.
Tot seguit, el ponent va explicar un seguit de normes bàsiques d’actuació del seu ajuntament, que s’ha guanyat a pols el premi Internacional a la Transparència i que, sense proposar-s’ho, ha aconseguit convertir-se en referència d’altres molts municipis, tant de Catalunya, com d’Espanya com de fora d’Espanya, que fins i tot demanen formació i “visites guiades” per l’administració municipal, per tal de prendre apunts i mirar d’adaptar les seves bones pràctiques a la seva pròpia realitat.

La conversa, finalment, es va estendre entre els presents, amb aportacions força interessants i amb una bona estona de canvi d’impressions off the record, reservada, com és habitual, als assistents a l’acte.