L’escriptor i periodista Màrius Carol, actual director de Comunicació del Grup Godó, considera que, malgrat la tant anunciada crisi de la premsa escrita, als dirigents econòmics, polítics i socials “sempre els hi caldrà tenir un diari a les mans”, com a eina necessària abans de prendre decisions. Carol ha participat en la primera trobada off the record d’Intermèdia Confidencial de l’any 2008, dirigida, com sempre, als habituals clients i amics de l’agència.

El ponent, no obstant això, adverteix que, sens dubte, aquests diaris del futur, “seran una mica més cars i hauran d’estar més ben fet que ara”, atès que la informació ben feta i la opinió ben fonamentada tenen un cost elevat, que no es pot estalviar.

El periodista comenta també que actualment els diaris s’han convertit en línies de venda de diferents productes, les cèlebres promocions, a més a més, de la informació, que, sortosament, “continua sent el cor business del negoci”. És una tendència que ha acabat arrossegant tothom, malgrat els recels que, al començament tenien algunes empreses de comunicació”.

El “dircom” del Grup Godó, també ha fet broma sobre els pronòstics que posen data a la mort de la premsa escrita, tot recordant que no fa gaire, el professor Philip Meyer situava la mort del darrer diari a l’any 2043, al seu llibre “The Vanishing Newspaper”. Però encara més, un estudi de la Universitat de Columbia situava el moment en que el darrer comprador d’un diari de paper feia la seva darrera contribució a la causa, a l’any 2014. Un any més tard de la data prevista per l’editor del New York Times, Arthur Ochs Sulzberger, que situa aquest moment a l’any 2013.

“Sembla que el futur dels Mitjans de comunicació està en saber gestionar la xarxa, en un moment de trànsit del plom a internet” diu en Màrius Carol. “Però la veritat és que cada vegada que apareix un nou suport de comunicació, hi ha profetes que anuncien la mort sobtada del seu precedent: ha passat amb l’aparició de la televisió respecte la ràdio i del telègraf respecte als diaris. I el cert és que la ràdio ha viscut i està vivint una època daurada realitat i de diaris en tenim cada dia més, tot i que el nombre de lectors no augmenti”.

Inicia a partir d’aquest moment, un ampli repàs al panorama mediàtic català i espanyol; explica que els grans diaris nord-americans de prestigi són només cinc en tot els Estats Units (Washington Post, New York Times, USA Today i Los Angeles Times), i analitza el fenomen dels diaris gratuïts, tot assenyalant que tot i la seva potencia editorial, no se’ls pot considerar realment com a eines de creació d’opinió pública qualificada.

“Potser el futur consisteix en gestionar, de manera integral, tot un sistema de suports mediàtics diferents”, reflexiona. “El diari de paper, la televisió, inclús la televisió feta a mida, el web, l’ipod, el telèfon mòbil són eines complementàries que tanquen el cercle de la informació, de les que cap grup de Comunicació que vulgui encarar el seu futur amb garanties, podrà estar-ne absent”.
De tota manera,i abans d’encetar una interessant fase d’off the record sobre diferents temes socials i polítics, en Carol acaba dient que “la màgia del diari escrit romandrà per sempre”.

Data de la trobada: 22/01/2008

Títol: La influència dels grans grups de comunicació