Intermèdia Confidencial amb Xavier Batalla: El món després de Bush. Eleccions i nou equilibri internacional

Amb l’augment dels corrents populistes a l’Amèrica Llatina, la influència creixent de la Xina al continent africà, la política cada cop més desvinculada d’Europa i dels Estats Units que fa Rússia i la progressiva rivalitat que es va generant entre la Xina i l’Índia, el panorama mundial fa preveure un escenari incert a la política exterior nord-americana, un cop s’hagi acabat l’etapa del seu actual president. Així ho va pronosticar el President del Centre Internacional de Premsa de Barcelona, Xavier Batalla, en una nova aportació a les sessions de política internacional d’IM Confidencial, de les que n’és ponent habitual.

“Obama és a Carter, com Hillary és a Clinton, o MacCain a Bush…pare” va comentar Batalla, que va ser presentat per Toni Rodríguez com a un dels analistes actualment més reconeguts a l’àmbit internacional. “El problema de tots plegats, però, és el d’Iraq, on el temps ha demostrat que la imposició de la democràcia occidental per la via de la invasió bèl·lica no és pas cap solució. Dotze mil milions de dòlars al mes en despeses no garanteixen la pau al país ni l’estabilitat en una zona en la qual el problema és la destrucció d’un país tan important com l’Iraq i, sobretot, la incertesa  de futur d’un altre gran país, oficialment aliat, com és el Pakistan, la població del qual és francament hostil als EEUU”, va afegir.

El ponent diu també que la majoria de països de religió musulmana votarien partits islamistes si poguessin fer-ho en un règim democràtic de tall occidental. “I aquesta és la gran contradicció.  Com escriu Henry Lévy, els Estats Units han de comptar amb un aliat de govern inestable, que està enemistat amb l’Índia, que té la bomba atòmica i la població del qual és antiamericana”.

“Iraq ha desaparegut del mapa, Iran ha crescut i a més a més han aparegut altres actors no governamentals a l’àrea, com Hamàs o Hezbolà que fan molt difícil el govern democràtic de la zona. L’Iraq trigarà molts anys en tornar a ser un país estable amb qui l’aliança atlàntica pugui confiar”, va fer palès el ponent. “De tota manera, el problema dels americans, tan si guanyen els demòcrates com els republicans serà la retirada de l’Iraq”. “Resulta curiós recorda Batalla, que quan la Gran Bretanya i França van envair el canal de Suez, l’any 1956, els EEUU els van acusar de “guerra il·legal” perquè no havien obtingut l‘aprovació prèvia del Consell de Seguretat de les Nacions Unides…”

Per primera vegada després de l’enfonsament de l’URSS, els EEUU, tot i seguir sent la primera potència mundial, perden al món, i especialment a l‘Orient Mitjà, segons ja va assenyalar Richard Hass en un article l’any 2006.

La Xina, d’altra banda, segons opina Batalla, tornarà a ser la primera potència mundial, com ja ho era abans del 1800, de la mateixa manera que el Tibet mai no serà independent, a causa de la seva riquesa en fusta, or i aigua, i sobre tot, de la seva excel·lent posició geoestratègica, que garanteix a la Xina el seu subministrament de petroli provinent del Golf Pèrsic.

L’analista va tocar molts més temes, abans de donar pas a un col·loqui força animat entre els presents, farcit de dades i opinions off the record, com corresponia a la naturalesa de la convocatòria.

Data de la trobada: 17/04/2008

Títol: El món després de Bush. Eleccions i nou equilibri internacional