Una setmana abans del veredicte final per a les eleccions presidencials als Estats Units, Juan María Hernández Puértolas i Xavier Batalla van coincidir en aventurar una quasi segura victòria de Barak Obama sobre John Mc Cain, bàsicament, per tres motius: la campanya d’Obama ha estat molt millor des del punt de vista de l’estratègia i el màrqueting; l’elecció de Sarah Pallin no ha resultat, no ha estat creïble i només ha portat que problemes a la imatge de McCain. En tercer lloc, hi ha un abans i un després de Lehman Brothers, i la gent associa seguretat als republicans i bona economia, als demòcrates, i, tal i com està el país, el que cal amb urgència és una bona gestió econòmica que ajudi als Estats Units a sortir de la crisi.

Per a Puértolas, els Estats Units són un país clarament polaritzat, amb molt pocs transvasaments de vot. De fet, l’estratègia de Hillary Clinton era, en realitat, la de guanyar a tots els Estats que hagués guanyat Kerry l’any 2004, més Ohio. Res més. Amb una victòria com aquesta es conformava, assegurava Puértolas. Però la història va seguir el seu curs i Barak Obama va batre Hillary, i aquí és on es troba, segons el periodista, la gran paradoxa de la campanya: “Que els demòcrates escollissin un negre, d’esquerres i del sud com a líder, era, en teoria, garantia de suïcidi”, i Obama, amb el seu perfil, ha estat capaç no tan sols d’enderrocar Hillary sinó de posar-se mig món a la butxaca, transmetent una imatge clara de canvi davant d’un Bush republicà en els pitjors nivells de popularitat que ha tingut mai cap president de la seva història, per sota de Truman i Nixon abans de plegar.

D’altra banda, subratllava Puértolas, la campanya d’Obama ha seguit una estratègia de màrqueting molt millor i molt més ben preparada que la de McCain, a la vegada que ha recaptat força més diners. Amb una proporció de 50/12, el candidat demòcrata té quatre vegades més oficines d’informació que els republicans, i obertes les 24 hores del dia, a diferència de les de McCain, que a les 5 de la tarda ja ningú hi agafava el telèfon. Per acabar-ho d’adobar, a John McCain només li faltava escollir una candidata a la vicepresidència com Sarah Pallin, una persona inexperta “i a qui no deixen parlar per por al què pugui dir”.

Batalla, de la seva banda, tot assegurant que compartia plenament la tesi d’en Puértolas, remarcava el fet que els valors morals hagin passat a un segon terme a la campanya, i la guerra de l’Irak, també. A tot això, les diferències entre els dos candidats són, en realitat, molt poques, però referint-se a unes declaracions de Noam Chomsky, “el poder dels Estats Units és tan gran que aquestes diferències –per petites que siguin- es noten”, afirmava Batalla. I aquí és on el periodista va ser més incisiu. Per a ell, Obama és un multilateralista convençut. Vol tornar a la política exterior tradicional dels EEUU, perquè està demostrat que aquesta política dóna “millors resultats” i permet obtenir “legitimitat internacional”, legitimitat que avui no té Bush per la seva política unilateral, que no consulta ni busca acords.

Per a Batalla, el repte que es plantegen els  Estats Units és el de ser hegemònics, però no arrogants, i això s’aconsegueix amb una política exterior multilateral com la dels demòcrates, amb una Europa agafada del braçet en front d’una Xina i una Índia que no paren de créixer.

Malgrat el seu pronòstic favorable a Obama, ambdós periodistes van mantenir algunes reserves i van insistir en possibles sorpreses de darrera hora, com aquelles que es van donar a les passades eleccions de 2004, quan les enquestes donaven una victòria a Kerry, i Kerry va perdre. I és que els republicans són molt disciplinats a l’hora de votar, i mobilitzen tot allò que faci falta a l’hora d’aconseguir allò que es proposen.

Data de la trobada: 29/10/2008