Un dels meus mestres en el món del periodisme, sempre em deia que un bon professional és aquell que escriu sempre amb el barret posat.Per dos motius: un, per si ha de sortir corrents a cobrir una informació urgent i l’altre per si li agafa un atac de dignitat professional i s’emprenya amb l’editor. Es tracta de no perdre el temps anant a buscar el barret i, sobretot, evitar dubtes, penediments i temences.

Jo diria que Josep Cuní, el nostre invitat d’avui, és un home acostumat a escriure amb el barret posat i que ho ha demostrar uns quants cops a la vida.

Va començar a treballar de ben jovenet a Ràdio Joventut, que era com una mena d’escola no oficial de radiofonistes, i després va anar a Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, on es va consolidar com un valor emergent del periodisme català.

L’any 1984 va accedir al càrrec de director de programes de Catalunya Ràdio, que va ser on ens vam conèixer gràcies a la seva gentilesa d’encarregar-me un programa d’informació política que es deia “Ara fa deu anys”. Era l’any 1985.

L’any 1995 va iniciar una altra aventura professional, a COM Ràdio on va presentar “El matí de Josep Cuní” durant quatre temporades. L’estiu de 2000 es va traslladar amb el seu programa i equip a Ona Catalana, on va treballar durant tres anys i finalment va aterrar a TV3 on, entre d’altres, va dirigir i presentar “L’aventura quotidiana”, “Coses que passen” o “Els matins” que es va emetre entre 2004 i 2011).

La seva darrera etapa de presentador televisiu, iniciada el setembre de 2011, va acabar a finals de juny de 2017. El programa, com sap tothom, es deia “8 al dia”, s’emetia al canal 8TV del Grup Godó i en Cuní el va acomiadar amb una frase mítica del periodisme americà, del que també se’n confessa admirador: “Bona nit i bona sort”. Good night and good luck és la frase mítica del gran Edward R. Murrow, presentador de notícies de la CBS dels anys 50, que va ser un professional que sempre escrivia amb el barret posat, i va haver de treballar en plena època de cacera de bruixes del senador Joseph McCarthy. Segurament en vau veure la pel·lícula dirigida per George Clooney l’any 2005. Tota una reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació a la societat.

De tot això, de mitjans i de la societat, en Josep Cuní en sap una mica. Cuní és periodista i és inconformista, que són dues coses que haurien d’anar sempre juntes i que no sempre hi van. Sovint, sota la pell d’un periodista s’amaga l’ofici d’un activista i sota el barret d’un tertulià, hi habita un sofista. Cuní, a més a més, és un observador atent de la realitat. Sap fer titulars (ara se’n diu crear relats), i sap reinventar-se cada cop que considera culminada una etapa, per iniciar-ne tot seguit una altra de més ambiciosa.

Abans de donar-li pas, us recomano que quan arribeu a casa escolteu Insieme a te non ci sto più, cantada per Ornella Vanoni, que va sonar com a fons musical el dia del seu comiat de 8TV. És una cançó trista i melancòlica però carregada d’esperança.

Una cançó que convé escoltar amb el barret ben posat.

Endavant Cuní.