La Unió Europea va recollir més de 1.000 respostes a la consulta pública sobre la reforma del mercat elèctric i el 16 de març publicarà la seva proposta. En una taula rodona organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Tertúlia Energia i Societat i la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, el passat 9 de març de 2023, es van avançar alguns dels aspectes més destacats d’aquest document. 

Josep Maria Salas Prat, membre de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) i representant d’Espanya al regulador europeu ACER, va assenyalar que “la proposta europea no suposarà una transformació radical del mercat elèctric però sí una modelació, una complementarietat, de l’actual”. Va afirmar que la reforma apunta cap a què “siguin els consumidors el qui decideixin quina és la seva estratègia per consumir”.

Salas va mostrar la seva satisfacció a què la proposta aposti per “més Europa i més integració de mercats” i apel·li a “una millor supervisió dels mercats no només d’energia sinó també financers”. El membre de la CNMC també va destacar la previsió d’incorporar mecanismes de resposta d’emergència, harmonitzats en tots els estats membre, per fer front a possibles “situacions imprevistes”. 

Juan José Alba Ríos, director de regulació d’Endesa, va afirmar que “el disseny del mercat no pot canviar els preus alts. El focus de la discussió s’ha de posar en un canvi del sistema energètic, generar un excés de producció renovable i deixar enrere la dependència dels combustibles fòssils”. 

Alba va explicar que la reforma planteja impulsar els contractes de subministrament a llarg termini de l’energia procedent de les fonts renovables. “Aquest model és necessari per reequilibrar els elements del mercat però, per a les empreses, les transaccions seran més cares i complicades”. 

“Aquesta proposta del mercat elèctric és una decepció perquè no ha anat molt enllà i no ha fixat un preu màxim. En un moment de transició energètica, el mercat hauria de donar bons senyals”, van ser les paraules d’Albert Banal-Estanol, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Roger Medina, economista de la UPF i investigador de l’Institut Ostrom, en canvi, va mostrar el seu escepticisme a què es vulgui aplicar aquesta proposta de manera accelerada perquè “no sé fins a quin punt es podrà arribar a un acord entre els diferents estats membre. El model actual s’ha construït al llarg de molts anys i els canvis s’han d’anar introduint a poc a poc i analitzant cada pas”.