Deixem enrere un 2018 ple de notícies polítiques, econòmiques i d’àmbit social que ens impacten cada dia i de forma notòria en les nostres vides. El món està canviant, i el temporal que experimenta la política és el clar reflex de les noves formes de vida i de com la societat aboca els seus sentiments i enuigs en la seva batalla diària per viure o, fins i tot, sobreviure.

Catalunya viu avui un conflicte enquistat, de difícil solució i que perdurarà en el temps, mentre no es posi sobre la taula una solució factible i de futur. Conceptes com presó, exili, 155, llibertat o defensa de la unitat d’Espanya; tots ells s’han instal·lat en el marc mental de tota una societat. Un context, avui, agreujat per l’auge desmesurat d’una ultradreta que es considerava reduïda a la mínima expressió però que ha aflorat amb força en els últims temps.

La crisi econòmica i social ha deixat força seqüeles pel camí. Conseqüències econòmiques i socials preocupants i difícils de superar per molta gent. La societat  està experimentant un canvi de sistema en tots els sentits, enfocat únicament a solucions basades en el curt termini , en models de societat low cost i de valors líquids.

Una dada: durant el primer semestre de 2018, el nombre de desnonaments ha tornat al nivell dels pitjors anys de la crisi (2014). Una mitja de 44 famílies al dia van perdre casa seva perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca, segons dades publicades pel CGPJ.

Una constatació: la generació mil·lenial és titllada d’individualista quan tendeix a compartir-ho tot: el cotxe, el pis, la cuina, els espais de feina, Netflix o el compte premium d’Spotify. Ho fan bàsicament per pura necessitat i perquè ens hem carregat uns dels pilars bàsics de la societat babyboomer: la propietat.

I un fet: sense progrés econòmic no hi ha progrés social. Es fa difícil construir una societat sana i amb una forta cohesió social si el sistema no és capaç de garantir de forma digna els anomenats quatre pilars de l’estat del benestar: educació, sanitat, pensions i treball.

Som a les portes del 2019, i sóc conscient que tocaria fer un article esperançador tot desitjant un bon any per a tothom. Tenint en compte, com sempre, que el més important és tenir una bona salut.

Malgrat tot, i com ens deia el president Zapatero, hay lugar para los brotes verdes. El 2019 serà l’any D. L’any en què posarem les bases pel canvi de moltes coses.

En política, es dictaran sentències, caldrà negociar indults, donar respostes i solucions al conflicte a curt i mig  termini. Hi haurà eleccions locals, europees i autonòmiques, i potser també es convocaran a Catalunya i a Espanya.

En economia, s’apugen les pensions i s’aprova la pujada del salari mínim a 900€ mensuals. Barcelona es posiciona com a primera ciutat europea en captació d’inversió estrangera, segons el Financial Times. I el Barça presenta clares opcions per tornar a guanyar la lliga i potser la sisena Champions.

I en  el terreny de les efemèrides, el 2019 serà l’any internacional de les llengües indígenes i l’any internacional de la taula dels elements químics. Seguirem buscant més elements positius.

Bon any D!