En un context de canvi climàtic i de reducció, en les pròximes dècades, dels recursos hídrics convencionals (provinents del cicle natural) entre el 25 i el 40%, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua adverteix que la generació d’aigua nova és necessària i urgent i que anem tard. La segona sessió del cicle de debats i conferències sobre la gestió de l’aigua a Catalunya, impulsada per l’Observatori i celebrada el 21 de febrer de 2024 a la Demarcació de Girona d’Enginyers Industrials de Catalunya, va posar el focus en l’obligatorietat d’aportar nous recursos hídrics en el sistema perquè, cada vegada més, l’aigua serà un recurs escàs i imprevisible.
L’acte a Girona va servir per presentar l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Agrònoms i d’Economistes de Catalunya, i reforçar l’aposta per la connexió en alta de totes les xarxes d’aigua. L’Observatori defensa que cal incrementar la dessalinització i la regeneració d’aigua, així com recuperar els aqüífers, amb les tècniques de recàrrega i aprofitament necessàries.
L’enginyer industrial i coordinador de la jornada, Jordi Agustí va explicar que “la transició hídrica és un canvi de model, de l’aigua meteorològica a l’aigua nova, que ens garanteix la capacitat de tenir recursos hídrics de forma continuada”. En aquesta línia, Ana García, presidenta de la Comissió d’Economia i sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va advertir que “estem en un moment únic per l’estat d’emergència i restriccions aplicades i amb unes conseqüències econòmiques no estimades. Per aquesta raó, és imprescindible forjar un acord sobre les solucions que subministren resiliència i aigua per a tothom”.
Mesures concretes de la transició hídrica a Catalunya
Entre les diferents mesures concretes per potenciar l’aigua nova en el sistema, l’Observatori va apel·lar a l’augment de l’aigua dessalinitzada a través de la construcció de noves plantes, més enllà de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i el projecte i construcció de la del Foix, i l’increment de l’aigua regenerada amb noves estacions com, per exemple, la de Sant Feliu de Llobregat i la del Besòs.
Al llarg de la jornada, també es va destacar la importància de treballar en la circularitat i optimització de l’aigua en la indústria i les ciutats. En el cas de l’agricultura, Joan Girona, membre de la Comissió d’Aigua d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, va exposar les diferents tecnologies existents per produir més aliments amb menys aigua.
Carlos Montero, membre de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi de Camins, Canals i Ports, va apostar per l’aigua regenerada planificada i per ampliar el tractament d’aigua potable al Besòs, al Llobregat (Abrera i Sant Joan Despí) i a Cardedeu, i l’execució de noves captacions superficials i subterrànies. Durant la sessió, també es va abordar, com a una de les mesures concretes per aportar aigua nova, la recuperació de pous en desús, que permetin alliberar recursos dels embassaments, i tendir a l’abocament zero de les depuradores del litoral al mar, a partir de la purificació de les seves aigües per a la recàrrega dels aqüífers.
El cicle de debats i conferències sobre la gestió de l’aigua vol promoure un model de gestió dels recursos hídrics resilient, robust i flexible, en un context de canvi climàtic i de sequeres recurrents com l’actual. Els quatre col·legis que formen part de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua es comprometen a aportar coneixement científic en el debat públic i proposar actuacions que tinguin en compte la complexitat territorial de Catalunya, els reptes socials i econòmics, lligats a la gestió de l’aigua, i la coherència i compliment dels objectius de sostenibilitat.
Leave a Comment