The Big Bang Theory (La Teoria del Big Bang) és una sèrie còmica nord-americana protagonitzada per dos joves físics que comparteixen pis i feina a la Universitat de Califòrnia. Tot i ser superdotats per a la ciència, Sheldon i Leonard semblen tenir poques habilitats socials i els hi costa interaccionar amb la gent corrent. Són els únics referents de la cultura científica popular més enllà de la Nobel Marie Curie? Aquesta és una de les qüestions i després hi tornarem.
L’enginyeria ve del llatí ingênium que vol dir “enginy”. Segons l’Enciclopèdia catalana, l’enginy és “esperit d’invenció, habilitat o aptesa per trobar els mitjans a l’hora d’aconseguir o executar alguna cosa”. Sigui quina sigui.
Maria Salamero és enginyeria per l’Escola Superior Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i MBA per EADA. Va començar la seva trajectòria al Grup Agbar de molt jove on ha exercit diferents responsabilitats en operacions, tecnologia, recerca, innovació, sostenibilitat o comunicació. Actualment, és presidenta -la primera- de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya fundada l’any 1863 i directiva de sostenibilitat del Grup Celsa.
Ens trobem al cor de Barcelona poc després de la sèrie de concerts de Coldplay a Montjuïc, la Reunió del Cercle d’Economia a l’Hotel W i en plenes negociacions electorals. El rellotge vital de Barcelona no s’atura i els enginyers tenen molt clar quin paper protagonista hi volen jugar. Per molts anys a tots els Enginyers Industrials! Us desitjo almenys 160 anys més. Per Revolucions Industrials no serà.
Maria Salamero i Víctor Costa
L’origen de l’enginy Salamero
Comencem parlant de l’adolescència de Maria Salamero i el perquè de l’Enginyeria industrial. De petita volia fer vaixells de vela i amb els anys ha liderat estructures líquides i ha treballat l’economia circular. No hi ha res com navegar per un mar d’enginyers.
-Per què va estudiar Enginyeria industrial?
No tenia massa clar què volia fer. M’agrada conjugar diferents disciplines de la millor manera possible. A casa som una família de molta tradició enginyera. El meu pare és enginyer industrial igual que el meu oncle i els meus cosins. M’agrada la tecnologia, la tècnica, l’humanisme i l’organització.
-Volia fer vaixells de vela.
Jo navegava i estava emocionada amb l’enginyeria naval, però s’havia d’anar a estudiar a Madrid. Era adolescent i havia vist massa pel·lícules com La força del vent… Vaig optar per una enginyeria molt més multidisciplinar i oberta que em permetés desenvolupar-me com a persona i professional alhora que decidia el meu camí. M’agradava sobretot solucionar problemes que tinguessin una motivació mediambiental, així com grans reptes de la societat.
-Tota una carrera professional en el sector de l’Aigua i el Medi Ambient.
Vaig agafar l’especialitat de tècniques energètiques per les renovables. Vaig començar a la cooperativa Ecotecnia amb les plaques solars o els aerogeneradors. M’interessava molt la fusió nuclear. Vaig fer pràctiques a Clabsa (Clavegueram de Barcelona) nascuda durant els Jocs Olímpics del 1992 i llavors propietat del Grup Agbar. Vaig fer el projecte final de carrera sobre el sistema de regulació de vàlvules comportes en funció de la pluja i de la xarxa d’emmagatzematge d’aigua amb dipòsits soterrats. En total vaig estar més de 25 anys a Agbar.
-Fa 10 anys va liderar el Centre Tecnològic de l’Aigua i fa no tan també l’Escola de l’Aigua.
Sempre he lligat tecnologia i persones. Això no funciona si no hi ha persones amb el coneixement, el talent i l’empenta per tirar endavant un projecte. He viscut de molt a prop la tecnologia i el control del clavegueram i les aigües residuals i fluvials, però també la gestió i la transferència del coneixement o la innovació tecnològica.
Salamero: “Tenim un país amb molt bones universitats públiques i centres tecnològics, però el risc és que la investigació no es transfereixi i no s’utilitzi a l’empresa, les startups o la societat”
-El coneixement arriba a la societat?
Tenim un país amb molt bones universitats públiques i centres tecnològics, però el risc és que la investigació no es transfereixi i no s’utilitzi a l’empresa, les startups o la societat. Tot flueix molt més si generem centres que lliguin la investigació i la universitat amb l’empresa. L’FP Dual és una bona manera de transferir coneixement en projectes i persones.
-Què hi fa ara a CELSA?
CELSA treballa pel Medi Ambient i en aquest cas fabrica acer a partir de ferralla reciclada. On van a parar els residus dels cotxes, les neveres o els electrodomèstics? Treballem l’economia circular i tinc la motivació de lligar l’enginyeria amb la garantia de la transició ecològica i el desenvolupament de la societat.
-Ens falta més i millor col·laboració publicoprivada?
Hi ha col·laboració publicoprivada, però és encara un dels grans reptes que tenim a Catalunya. Uneix el millor dels dos mons: la regulació de la part pública i el talent, la tecnologia o l’acceleració de processos de la part privada.
Maria Salamero i Víctor Costa, durant l’entrevista, a la seu d’Enginyers de Catalunya.
La pel·lícula dels enginyers no s’explica
La cultura popular és manifesta de moltes maneres diferents. El cinema és segurament una de les seves expressions més conegudes. Qui són, però, els bons i qui són els dolents de la pel·lícula? La indústria decideix i d’aquesta decisió penja també el protagonisme dels enginyers de cara el públic. Dels empresaris també en volem parlar que ja fa massa temps que se’ls hi ha col·locat el paper de dolents.
–Com és l’enginyer del segle XXI?
L’enginyer ha de ser molt polivalent i estar format en moltes disciplines. S’ha de formar gent de base que després si cal es pugui especialitzar. Jo no m’he especialitzat massa i això precisament m’ha permès transitar en l’ofici i liderar diferents iniciatives com l’Associació d’Enginyers Industrials.
-L’experiència i l’especialització són un grau.
La tecnologia avança molt de pressa. Abans no teníem mòbil ni Chat GPT i aviat la tecnologia serà ja diferent. Especialitzar-se massa pot voler dir no saber evolucionar. S’han de tenir unes bases de física, química, matemàtiques o dibuix per poder trobar bones solucions. L’enginyer ha de ser molt polivalent i tenir propòsit així com la capacitat d’abordar tots els reptes. També hi ha el salari emocional.
Salamero: “Per què no hi ha enginyers liderant l’administració? No hem sabut posar-nos en valor com a col·lectiu perquè som molt de fer i poc d’explicar”
-Parlem del salari emocional.
Els enginyers estan poc valorats de forma econòmica. Faltaran 200.000 enginyers durant els pròxims 10 anys, segons dades de l’Observatorio de la Ingeniería de España. Als enginyers se’ls ha de pagar com toca, perquè si no marxen fora. Se’ls hi ha de plantejar reptes importants i donar-los responsabilitat. Ningú entendria que un metge no liderés Salut, que un advocat no liderés Justícia però, en canvi, no hi ha un enginyer liderant Infraestructures. Per què no hi ha enginyers liderant certes administracions?
-Per què?
Segurament és per dos motius. Un és culpa nostra perquè no hem sabut posar-nos en valor com a col·lectiu. Els enginyers som molt de fer i poc d’explicar. Serlo y parecerlo és important i nosaltres no ens hem venut bé. Tant l’enginyeria com l’empresa generen un rebuig a la societat.
-Què fer contra aquest rebuig?
Catalunya té un sector industrial que representa un 20% del PIB i un col·lectiu d’aproximadament 120.000 enginyers i enginyeres en el mercat laboral, dels 600.000 que hi ha a Espanya. Aportem molt i això que estic parlant només de dades directes. Per exemple, CELSA dona feina directa a 7.000 persones i genera feina per a 70.000 persones. Malgrat tot això, la societat demonitza l’empresa.
Salamero: “Tots hem vist sèries de metges, periodistes o filòsofs. L’única sèrie on hi ha científics i enginyers és The Big Bang Theory. Ens falten referents”
-El dolent de la pel·lícula.
L’empresari acostuma a ser dolent. Ara bé, preguntem-nos: com contribueix una empresa a la descarbonització? Com contribueix una empresa a generar ocupació de qualitat? Què me’n dius de la Formació Professional? Les empreses necessiten molt talent i aquí hi ha molt mercat. Hi ha una part del que es diu sobre la professió que és veritat, però tots hem vist sèries de metges, periodistes o filòsofs. L’única sèrie on hi ha científics i enginyers és The Big Bang Theory.
-Li agrada la sèrie?
-És molt divertida, però ens posiciona com a friquis de la ciència i la tecnologia. No és un referent ni ajuda als més petits a l’hora de triar Enginyeria. De fet, falten referents del món de l’enginyeria.
Referents i líders de carn i ossos
Ens endinsem a la paraula enginy i als referents de carn i ossos. No n’hi ha prou amb Marie Curie i s’ha de trencar l’estigma: els enginyers són líders de país i poden ser-ho encara més.
-Què és l’enginy?
Una paraula molt maca. Els enginyers aportem solucions amb enginy a un problema. Això és el que fem i de problemes n’hi ha molts. Els referents que tenim avui són molt masculins.
–Ens falten dones enginyeres?
Si vas a una escola i preguntes pels referents femenins et parlaran segur de Marie Curie. Ja fa molts anys que va existir… Hi ha moltes dones que han fet i fan coses interessants. Es necessiten referents de carn i ossos.
-Com, per exemple?
Al Col·legi tenim una junta paritària amb la vicepresidenta mundial de Seat o la directora tècnica de Vall d’Hebrón. Referents. Falta visibilitat i també que nosaltres mateixes fem el pas. Hem creat una comissió d’Equitat, tecnologia i futur. L’equitat no només va de gènere, sinó també d’edat perquè els enginyers sèniors també són importants i tenen molt a dir. Tenim un decàleg d’objectius concrets per assumir el relleu d’acord amb l’equitat. A la junta també hi ha una presidenta i un degà. Paritat absoluta, però m’agrada primer parlar de talent.
-Talent femení?
La paritat és necessària per tal que hi hagi un canvi, però també m’agradaria que ja no es parlés de lideratge femení perquè això voldria dir que ja s’ha naturalitzat. L’empresa està desprestigiada perquè no ens hem explicat bé, alhora que la tecnologia no s’ha presentat de forma atractiva. Hi ha un tema de referents, vocabulari i casos.
Salamero: “El 27% del PIB era industrial durant el 2000 i ara estem en una ràtio del 20% del PIB. Catalunya serà industrial o no serà”
-Posi’m un cas.
Al Construmat es va donar un premi rellevant. A Catalunya vam ser capaços de construir cinc hospitals en 20 setmanes gràcies a la col·laboració publicoprivada i a la participació d’empreses industrials, enginyers, constructores o talent. Això és el que podem fer com a país.
-Trencar l’estigma: enginyers líders.
Líders de país, líders de les administracions, líders de les empreses… Abans hi havia molts lideratges de grans famílies dins el sector industrial, però tot això s’ha anat perdent. De fet, el 27% del PIB era industrial durant el 2000 i ara estem en una ràtio del 20% del PIB. També hem col·laborat amb el Pacte Industrial de Catalunya. Catalunya serà industrial o no serà.
-Tot un clàssic, però ens ho creiem de veritat?
Jo m’ho crec, i el Col·legi d’Enginyers també. La societat també ha de veure que l’empresa i la indústria poden ser claus cap a la transició ecològica justa. Ho he viscut amb CELSA: la gent veu una fàbrica i es pensa que contamina, però resulta que és fum blanc que està refrigerant. O el que deia abans de la ferralla… Els que gestionen l’aigua li estan donant una nova vida en poder ser reutilitzada gràcies a tecnologia, persones, empreses i acords publicoprivats.
El model industrial a seguir
Ja se sap que a la vida pot ser que es comenci parlant de l’adolescència i s’acabi parlant del model. Sovint es parla dels nòrdics per mida i importància. Catalunya és segurament un model a seguir per a molts països, però lluny de l’autocomplaença no s’ha de perdre mai l’horitzó.
– L’economia catalana: indústria, serveis o viceversa?
Tot va lligat. L’empresa de serveis té tecnologia i necessita indústria. No sé si és primer l’ou o la gallina, però Catalunya ha d’evolucionar cap a més indústria i sobretot que garanteixi aquesta transició ecològica. Hem avançat molt amb les biotech, la sanitat, la tecnologia des de les TIC o el software. El 98% d’empreses a Catalunya són pimes i hi ha molts enginyers treballant. Personalment, defenso molt la indústria que ajuda i contribueix a la transició verda i això pot ser sector energètic, aigua o residus, etc.
-Quin és el model d’indústria?
Depèn. Alemanya és un referent en la gestió del talent industrial. Ara estem copiant el seu model de formació professional, així com vam copiar el model de doctorats industrials. El PHD és un must a Alemanya o als Estats Units, però aquí no es valora gens ni mica. Els països nòrdics són referents en transferència tecnològica o innovació. S’ha d’anar a buscar el millor de de cada país, però sobretot sense menystenir Catalunya.
Salamero: “A Catalunya volem ser tan perfectes i ens ho mirem tot tant per no fer res mal fet que al final es deixa de fer. S’han de prendre les millors decisions i fer-les estructurals. Les infraestructures no poden canviar a cada període electoral”
-Catalunya és referent?
Pot ser i ho és… És el Make it happen. Posem-nos-hi. Tenim infraestructures, inversions, talent… Fem-ho possible amb un bon còctel. Des de l’administració també s’han d’agilitzar certs processos de creació d’empreses, així com autoritzacions ambientals per aplicar noves tecnologies.
-L’administració agilitza o frena l’activitat empresarial?
Generalitzar és difícil i no vull ser categòrica. L’administració ha de ser un dinamitzador, però hi ha moments on Catalunya fa patir com a país del no. Lo perfecto es enemigo de… S’ha d’analitzar tot en cada moment i aplicar-hi la millor solució disponible. Si s’analitza massa llavors es paralitza i les coses no passen.
-La famosa paràlisi de l’anàlisi.
-A Catalunya volem ser tan perfectes i ens ho mirem tot tant per no fer res mal fet que al final es deixa de fer. S’han de prendre les millors decisions i fer-les estructurals. Les infraestructures no poden canviar a cada període electoral. Si es decideix un model hidràulic, s’ha d’executar perquè si no al cap de 10 anys tornem a estar en sequera. Si s’aposta per l’aigua regenerada, fem-ho. Si s’aposta per la mobilitat sostenible, fem-ho. Ara bé, ens volem descarbonitzar però hi ha indústries que només es mouen per camions i no estan descarbonitzats. Tenim un problema ferroviari. Es necessita anàlisi alhora que decisions amb rigor i cap endavant que perdurin en el temps.
Una última reflexió:
Esperem també que l’enginy d’aquest Moment Intermèdia amb Maria Salamero aguanti bé el pas de les agulles del rellotge. Avancem-nos al futur i recordem que la salut de les persones, la transformació digital, una societat sana, l’emergència climàtica, l’energia com a repte transversal, una indústria innovadora o el lideratge tecnològic per al progrés del món i de les persones són els eixos estratègics i la declaració d’intencions dels Enginyers industrials de Catalunya.
Els enginyers volen tenir la mateixa visibilitat i influència que el Cercle d’Economia o el Fòrum de Davos per tal de posicionar-se a la societat
Just abans de marxar a peu de Via Laietana, Maria Salamero em recorda que tenen molt clar que han d’aconseguir la mateixa visibilitat i influència que el Cercle d’Economia o el Fòrum de Davos per tal de posicionar-se a la societat. El cert és que ningú ha participat en més revolucions que els enginyers industrials. Dit això, només queda afegir: Make it happen.
