Segons el Diccionari de l’IEC, la informació és l’acció de posar algú al corrent d’alguna cosa i l’emoció és una reacció afectiva provocada per un factor extern més o menys visible. Tots dos elements són bàsics a l’hora de prendre una decisió. A Intermèdia sempre diem que sense informació no hi ha comunicació però que sense emoció, tampoc.
El problema apareix quan la informació és falsa o l’emoció és buida. Llavors és quan apareix la pura propaganda i, en definitiva, la manipulació. Desconfieu-ne. Sobretot, aquest any que comencem, que serà un any intensament electoral.
El psicoterapeuta Luis Muiño escrivia fa sis anys que tothom vol influir en la conducta dels altres i que l’expressió emocional és una bona eina per fer-ho. Per la seva banda, la professora de la UAM María Escat Cortés diu que la informació augmenta el coneixement i que la comunicació crea expectatives i planteja exigències.
La major exigència desitjable és, doncs, la del receptor. Quan més exigent sigui l’audiència, més valuosa serà la informació rebuda i major l’emoció de participar en un projecte comú, sigui el que sigui. L’emoció sense arguments sol conduir a la demagògia. La informació pura i dura, a l’avorriment. Dos perills sempre presents en tota campanya electoral.
Que els déus de l’Olimp ens en lliurin.
Feliç any 2019 a tothom!