Passats uns dies de les eleccions generals, passat el rasclet per totes les dades i anàlisis disponibles i un xic enlluernats pel reflex de les navalles d’aquell sectarisme obtús que mai no descansa, hi ha un fet que continua essent incontestable: els guanyadors del 28-A van ser el PSOE (Madrid, 1879) i ERC (Barcelona,1931).

Dos valors segurs, com diria Casado? Podria ser. Si més no, dos valors veterans del centre esquerra. Primer tema a reflexionar.

I els altres? A la dreta hi ha Ciudadanos, que tot i baixar a Catalunya ha crescut força al conjunt de l’estat. I, a l’extrema dreta, Vox, que ha irromput en escena sense necessitat de  despentinar-se en cap debat. Hi ha alguna raó que ho expliqui?

Arrisquem-nos: xarxes socials a banda, podria haver-n’hi una. Els guanyadors han interpel·lat cara a cara la seva possible clientela amb missatges senzills i més o menys subliminals com ara: “no estic sobreactuant”, “sóc com tu” o “conec els teus problemes i esperances”. I per tant, “pots confiar en mi”.

Connexió directa, identificació amb el receptor, naturalitat i empatia semblen doncs els elements principals de la recepta ideal, enfront del “deixa’m fer, que jo en sé més que tu”, “s’ha acabat el bròquil”, o “jo, quan m’hi poso, no em guanya ningú”.  

Diu el comunicador i empresari argentí Sergio Roiberg, que tenir un propòsit compartit és la base de l’èxit. És a dir, “trobar la intersecció entre un interès particular i un interès col·lectiu”, en paraules seves. O “connectar el nostre interès amb l’interès general o, si més no, amb el dels nostres públics objectiu”, com diem sempre a Intermèdia.   

En qualsevol cas, cal establir un propòsit compartit entre el que jo vull aconseguir (guanyar unes eleccions, vendre’t un producte, convidar-te a sopar) i el que tu vols realment (viure dignament, comprar coses fiables, que t’estimin de debò) encara que no ho sàpigues. D’això se’n diu seducció.

Cap comunicador que se’n vulgui sortir hauria d’oblidar mai la necessitat de tocar la fibra sensible de la seva audiència. Sobretot els polítics, que, juntament amb els periodistes i potser alguns altres integrants de professions que també comencen per “p”, són els principals comunicadors socials de l’espècie humana.

I és que, en el fons, les coses són més senzilles de com semblen.

Bon mes de maig a tothom!