Gestalt és una paraula d’origen alemany que vol dir “forma”, “configuració” o “estructura”, segons el context. En psicologia (no ho confongueu amb la teràpia), és el nom d’una escola de pensament iniciada a Alemanya a començaments del segle XX, que diu que la ment humana percep la informació com un tot, més enllà dels elements que li arriben separadament a través dels sentits i l’experiència.

Però ja se sap: els sentits ens poden enganyar. I els sentiments també.

Sentits i sentiments formen part important de la matèria necessària per construir un relat informatiu. Pels seguidors de la doctrina Gestalt, hi ha un seguit de lleis relacionades amb la imaginació, la metàfora i els símbols, que permeten assimilar mentalment una cosa sense necessitat de verbalitzar-la. Segurament, arribats a aquest punt, tothom podria identificar alguna metàfora i una bona pìla de símbols, que molts dels nostres personatges més mèdiatics fan servir tan sovint i de manera tan exagerada en el nostre dia a dia.

La utilització perversa d’aquestes eines, vindria a ser, doncs, la base de la manipulació informativa. Les comparacions forçades, les simplificacions insostenibles i les reduccions a l’absurd serien les columnes principals de qualsevol manipulació.

Per enfrontar-s’hi, només queda el recurs al pensament lògic, raonat i de càlcul, tasca feixuga que correspondria fer a l’altre hemisferi del cervell humà.

Ara bé, n’hi ha prou amb un sol hemisferi per viure equilibradament?

Probablement, no.

Que tingueu un bon mes de febrer.