Iniciem l’any amb una incorporació rellevant al consell assessor d’Intermèdia. El professor Albert Sáez, el perfil del qual trobareu en una de les notícies d’aquest newsletter, és un professional destacat que combina perfectament la seva llarga carrera periodística en diferents mitjans de Barcelona, amb una continuada i no menys reeixida pràctica docent a la Universitat.

Oriana Fallacci, la gran periodista i escriptora italiana del segle XX, va descriure l’angoixa d’un periodista com la d’un historiador obligat a interpretar l’actualitat sota la pressió implacable de l’horari de tancament de l’edició diària. Una fatalitat que no sempre permet confirmar prou els fets que es volen explicar. Avui dia aquesta pressió ha augmentat extraordinàriament a causa, entre d’altres, de la revolució digital. Les edicions ja no es tanquen a les nou del vespre per evitar perdre correus de distribució. Avui dia la informació és un producte (seria més bonic dir-ne “servei”) que resta sempre obert a la xarxa, encara que se’n faci una edició analògica i un parell o tres de revisions globals diàries. Això fa que l’estructura dels equips de treball dels mitjans hagi canviat, que la monitorització de la competència sigui molt més extrema i que l’exigència –i sobretot, l’autoexigència- s’hagi disparat cap amunt de forma exponencial. I tot això, en mig d’una crisi que cada vegada sembla més existencial que no pas econòmica.

El periodisme necessita, doncs, repensar-se. La comunicació, que és una peça bàsica del nostre sistema social, necessita més reflexió acadèmica i més adequació als reptes morals i materials que plantegen els nous suports informàtics. Determinar quins són els perills i quines són les oportunitats, que també n’hi ha, i moltes. En aquest sentit, la tasca de la Universitat i la de professors com l’Albert Sáez és imprescindible, com també ho són les aportacions del món del treball.

És a dir, el nostre.

 Bon any a tothom!