El diumenge es va consumar la separació del govern d’Ada Colau amb el PSC, un partit amb una llarga tradició de govern i de gestió municipal a l’ajuntament de Barcelona. Certament, vivim temps de canvi, temps convulsos en la política.
Des del 2008 hem transcorregut per una crisi econòmica important i una posterior crisi social, traduïda amb unes desigualtats socials difícils de corregir. Ara ens toca viure una crisi política de dimensions considerables. Un trencament de l’statu quo polític català en tota regla, en què la societat demana que aflorin noves cares, nous partits emergents o plataformes de confluència; que donin resposta a l’emprenyament, a les ganes de canvi, de trencar amb el passat i fer foc nou envers el futur.
No estàvem avesats a Barcelona que un govern municipal comencés el seu mandat en minoria, formi posteriorment una coalició de govern i finalitzi una altra vegada amb només 11 regidors. Tots sabem que el context nacional que vivim hi ha ajudat, les polítiques de blocs anomenats processistes i unionistes i el proclamar la República o aplicar el 155.
Però el trencament a Barcelona ha estat una simple separació temporal de les esquerres o un divorci en tota regla per als propers anys? Suposa una decisió amb efectes només ideològics i polítics? Al meu entendre avui, poc reflexionada i no favorable en termes d’interessos i de futur pel bon funcionament de la ciutat.
En els mesos que ens manquen fins les eleccions del 2019, ho anirem veient. Hem entrat ja en fase de campanya electoral fins al 21 de desembre, i que després, de ben segur, adoptarà una continuïtat fins les eleccions municipals del 2019.
Barcelona és una ciutat amb unes potencialitats i una inèrcia enorme. Una ciutat amb una projecció global, ciutat europea pionera en l’emprenedoria i les ganes de generar noves tendències i oportunitats. Que la politiqueria del dia a dia no ens ho espatlli. Pel bé de la nostra ciutat ens convenen governs forts, cohesionats i col·laboratius amb tothom.
En comunicació, la interlocució permanent és essencial per mantenir els canals oberts i que esdevinguin útils i nítids entre emissor i receptor. Interlocutar sempre amb tots els sectors: els econòmics, socials, veïnals… Amb tothom.
Que la separació o el divorci que hem viscut aquests dies, no espatlli les ànsies de molts per seguir treballant, també des de la societat civil organitzada, per una ciutat de la qual estem molt orgullosos.