Era dilluns 13 de juny de 2022 quan Francesc Fajula va ser nomenat CEO de la Fundació Mobile World Capital. Llicenciat en Enginyeria superior de Telecomunicacions per la UPC, MBA a Esade i estudis superiors a IESE, Standford i Harvard. Roda el món i torna al Born. La seva trajectòria ha estat vinculada a càrrecs directius a Terra, Banesto, Santander, Sabadell i Dominion Global. “Estem davant d’un humanista, però també d’un financer. Desitjar-li bona sort a ell és desitjar-nos bona sort a tots plegats”, assegura Toni Rodríguez abans de començar el primer Intermèdia Confidencial de l’any a l’H10 Art Gallery de Barcelona.
Aquest cop no hi ha la clàssica entrevista del Moment Intermèdia, però sí una conversa distesa i interessant a l’hora de dinar. “Fa més de 15 anys no es parlava d’emprenedors ni de startups i avui, la Fundació Mobile World Capital és un dels grans èxits de la col·laboració públicoprivada”, reivindica Fajula. Com també ho són Fira de Barcelona, ICREA o l’Hospital de Sant Joan de Déu.
Al menú del dinar amb Fajula hi ha una gran varietat de plats: gaps (digital, formació o mercat), avatars més enllà de SecondLife -món virtual 3D online des de 2003-, el metavers, la connectivitat, el triangle d’indústria, universitats i startups que fan innovació, el regulador, els referents femenins o fins i tot un breu recordatori a una antiga serie d’emprenedors.
Fajula: “Fa més de 15 anys no es parlava d’emprenedors ni de startups i avui, la Fundació Mobile World Capital és un dels grans èxits de la col·laboració públicoprivada”
Val la pena donar un parell de voltes a aquesta reflexió de Francesc Fajula: “Aquí som molt autocrítics, però Silicon Valley no és un jardí de flors i no va néixer de forma espontània. Barcelona no és una plaça financera, però ens estem verticalitzant”. Congrés a congrés, vertical a vertical i partit a partit.
El llegat
Com si d’una gran pel·lícula es tractés, el Mobile World Congress (MWC) va arribar l’any 2006 directe des de Cannes fins a Fira Montjuïc de Barcelona. Com si d’una gran boda es tractés, els organitzadors del MWC i les diferents administracions es van prometre amor etern aquest estiu de 2022, aconseguint així que la capital catalana sigui “la seu permanent” del MWC. Forever and ever.
La Fundació MWCapital va néixer l’any 2013 per promoure la digitalització de la societat i del teixit empresarial i maximitzar l’impacte i el llegat del congrés de mòbils més gran del món durant tot l’any tant a la capital catalana com al territori. Albert Ortas recorda molt bé aquell moment en el qual el “Big Boss John Hoffman -CEO de GSMA-” parlava de la capitalització del MWC a la ciutat de Barcelona. Dit i fet. Com? Amb la generació, atracció i retenció del talent digital, l’impacte dels pilots tecnològics o la creació de startups deep tech, entre d’altres. Com? Amb transferència tecnològica.
Marcet: “El llegat no és cap ximpleria, és la capacitat de mirar des del futur i el present que perdurarà”.
Aturem-nos, però, un breu instant en la paraula llegat. L’amic i consultor Xavier Marcet en parla sovint: “El llegat no és cap ximpleria, és la capacitat de mirar des del futur i el present que perdurarà”. Recordo un article seu titulat Construir llegat a La Vanguardia on feia la següent reflexió: “Caminem molt, però què deixarem després de caminar? Hi ha ben poques preguntes més estratègiques que aquesta”. No és el mateix allò que és urgent que allò que és important. És una qüestió de prioritats i d’estratègia. I encara una reflexió més que podria haver signat el mateix Peter F. Drucker: “Ens commou el missatge que veiem als ulls de qui amb honestedat i esforç serà capaç de crear millors futurs que els que intentem deixar-li”.
I ara, què tenim? Anem per parts: Catalunya és atractiva per a la inversió en alta innovació i el talent internacional. Barcelona és un hub tecnològic i digital que va in crescendo i cotitza a l’alça als diferents rànquings europeus. Que què tenim? Tot i que això no és un anunci d’Estrella Damm, sí que val la pena tenir molt present els grans actius de l’ecosistema català: centres d’excel·lència, hubs digitals, milers de startups, milers de multinacionals, laboratoris d’innovació, infraestructures de primer nivell com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), universitats i escoles de negoci de referència global, teixit empresarial competitiu… Francesc Fajula va encara un pas més enllà i dona el titular més esperat: “Barcelona, capital de l’humanisme tecnològic del sud d’Europa”.
L’humanisme tecnològic
Però, què és exactament això de l’humanisme tecnològic? Humanisme i tecnologia. Tecnologia i humanisme. Anem per bon camí. L’ordre no altera el producte, però sí aquesta “filosofia o corrent ideològica centrada en la intersecció entre l’ètica i la innovació tecnològica”. El CEO de la Fundació Mobile World Capital té molt clar que “la tecnologia ha d’estar al servei de les persones i no al revés” i que en tota transformació digital, primer ve el canvi cultural i després, la tecnologia.
Els principals objectius de l’humanisme tecnològic són: eliminar la bretxa digital, garantir la intimitat de l’usuari, vetllar per l’ús ètic de la nova tecnologia i buscar solucions sostenibles. “L’evolució del MWC -la festa de la tecnologia- és l’evolució de la societat digital”, afegeix Fajula.
La pluja de conceptes del seu Twitter (@ffajula) és tota una declaració d’intencions i valors compartits: lideratge, digital, innovació, desenvolupament de negoci, ecommerce, aliances, creixement, expansió, tecnologia i social.
Compartir és viure i el futur és dels connectors, dels que construeixen aliances i en definitiva, dels que dialoguen, col·laboren i cooperen.
Així doncs, el gran repte de la Fundació Mobile World Capital és “la transició cap a una societat digital” i “generar i retenir talent com a eina de competitivitat”. I el seu esperit és “la col·laboració i no la competició”. Compartir és viure que diu el refrany popular i el futur és dels connectors, dels que construeixen aliances i en definitiva, dels que dialoguen, col·laboren i cooperen.
El llegat de Fajula serà també el llegat de la Fundació Mobile World Capital, el del Mobile World Congress i el de Barcelona. Camins compartits. Com també ho van ser per als seus predecessors Carlos Grau, Aleix Valls, Agustí Cordón o Ginés Alarcón. Èxits compartits. La seva i la nostra sort.
Que tinguem sort, que diu la famosa cançó de Lluís Llach.