Frank Sinatra cantava una cançó d'homenatge a Nova York, dient que era “la ciutat que mai no dorm”. Més o menys com li passa a Intermèdia, salvant les enormes distàncies, una de les característiques de la qual és justament la d’estar en alerta 24/7/365, que vol dir 24 hores al dia, set dies a la setmana i 365 dies a l’any, tal com fan els bombers, les institucions sanitàries, la policia i algun altre col·lectiu que ara no em ve al cap.
I això és bo? Doncs és com tot: depèn. Qüestió d’organitzar-se. Diuen que al Japó la dedicació ininterrompuda al treball, més que convenient és gairebé obligatòria. I aquí? Aquí, a títol individual està prohibit, però no pas a títol col·lectiu. És a dir, tothom té dret a la seva vida privada, al marge de la feina, però les empreses no tenen vida privada.
Com empresa, Intermèdia és un grup de gent organitzada de la manera el més horitzontal possible, que sempre està alerta per prestar serveis de comunicació tots els dies de l'any respectant les vacances i espais de lleure dels seus integrants, com no podria ser d'una altra manera, tot i que donant-hi més importància a l'obtenció de resultats tangibles que no pas a l'honorable exercici d’escalfar cadires.
O dit d’una altra manera, al “presentisme” que defineix el fet de fer-se visible presencialment al lloc de treball, negligint la necessitat de ser realment productius.
Les persones humanes fem vacances, però les crisis reputacionals no en fan, de vacances, ni caps de setmana ni happy hours, que és un bon costum que fins no fa pas gaire es feia a moltes redaccions de mitjans i agències de comunicació per tal de rebaixar la tensió acumulada i donar una mica de descans a la tasca investigadora, telefònica i mecanogràfica quotidiana dels implicats. Sempre amb algú de guàrdia i en estat d'alerta, això sí.
Al vell Correu Català de la meva joventut, per exemple, eren cèlebres les probablement excessives rues i congues de darrera hora del vespre, iniciades amb qualsevol motiu, al compàs marcat pels cubalibres i la certesa d’haver fet ben feta la feina del dia.
Avui dia, per sort o per desgràcia, tot això ha canviat molt, però hi ha dues coses que no han canviat ni canviaran mai. Són aquestes:
1.- La necessitat de les organitzacions de comptar amb un suport extern ben connectat amb el seu Dircom durant tots els dies de l'any.
2.- El reforçament d’un clima de confiança sòlid entre client i agència que garanteixi una actuació serena, externa i estratègica en aquells moments de l'any en què els comitès de direcció del client estan més afectats pels seus torns de vacances.
Perquè, tornem-ho a repetir, ni la reputació ni les crisis en fan, de vacances.
Que tingueu un bon mes d'agost!